Idees per promocionar la professió. 10-4: Descobrim personatges famosos que havien estat bibliotecaris!

Avui acabem aquesta petita repassada de 25 personatges famosos (actuals i històrics) que en algun moment havien treballat com a bibliotecaris. Vegeu l’entrada anterior, de dilluns, 26 d’agost de 2013.

Esperem que amb la lectura d’aquestes biografies algun jove indecís descobreixi la seva vocació ignota i s’apunti a estudiar el grau d’Informació i Documentació que, a la llarga, el pot fer mereixedor de ser reconegut internacionalment. Potser.


Juan Carlos Onetti
(Montevideo, 1909-Madrid, 1994). Aquest gran escriptor uruguaià, Premi Cervantes de 1980, va ocupar un càrrec de responsabilitat en el nostre àmbit: el 2 d’abril de 1957 és nomenat director de biblioteques a la División de Artes y Letras de la Intendencia Municipal de Montevideo. Ocupà el càrrec fins que hi renuncià, el 4 de març de 1975. Tot seguit s’instal·la a Espanya. El 1991 rep el Gran Premio Rodó a la Labor Intelectual, dotat amb prop de 5.000 dòlars, que dóna per a la compra de llibres en biblioteques municipals.
Esteban, Ángel. «Juan Carlos Onetti: los libros y la vida».
https://web.archive.org/web/20140304005825/http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/onetti/cronologia.htm

Charles Perrault
(París, 1628-1703). Com els germans Grimm, Perrault és conegut popularment com a autor o adaptador de contes infantils, tot i que tenia formació en Dret i treballà d’advocat una bona temporada. El 1671 fou nomenat membre de l’Acadèmia Francesa, de la qual esdevingué bibliotecari el 1673. Imaginem que era un càrrec perpetu...
Esteban, Ángel. «Charles Perrault: un bibliotecario en el Louvre».
http://www.bookine.net/perraultbiographie.htm

Marcel Proust
(París, 1871-1922). L’autor de A la recerca del temps perdut va treballar només en una feina en tota la seva vida: de bibliotecari. Però no en fou un gran entusiasta, com veurem. El març de 1895, quan va acabar la llicenciatura de lletres, el seu pare l’animà que treballés en alguna cosa relacionada amb els estudis. Al juny següent començava a la Biblioteca Mazarine, com a auxiliar de bibliotecari, sense sou. No calia que hi anés cada dia, i podia treballar fins a cinc hores diàries. Tanmateix, va faltar durant llargues temporades a la feina, i finalment en fou acomiadat el febrer de 1900.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/05/clebres-pero-por-otra-cosa-10.html
Esteban, Ángel. «Marcel Proust, ¿bibliotecario o dandy?»

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894-1924). Durant anys, alguns poemes d’aquest autor català han estat lectura obligatòria al batxillerat. Però pocs batxillers deuen saber que l’autor d’El poema de la rosa als llavis va treballar de bibliotecari. Ho feu durant una llarga temporada a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, entitat de la qual Salvat també va ser secretari general. Salvat, de formació autodidàctica, segur que devia aprofitar els llibres d’aquesta biblioteca per cultivar-se.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Aleksandr Soljenitsin o Solzhenitsyn
(Kislovodsk, 1918-Moscou, 2008). El Premi Nobel de Literatura de 1970, novel·lista i historiador rus, arribà a ser capità d’artilleria a la Segona Guerra Mundial. El 1945 va ser detingut per motius polítics: va passar vuit anys a la presó i en camps de concentració. I és en aquest període que ens interessa més la seva biografia, perquè treballa com a pres-bibliotecari. Durant aquest temps comença a escriure les seves obres que el portaren a la fama.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/03/clebres-pero-por-otra-cosa-6.html
Esteban, Ángel. «Aleksandr Solzhenitsyn: el bibliotecario entre rejas».

Bud Spencer
(Nàpols, 1929-Roma, 2016). Sabíeu que el protagonista de pel·lícules mítiques com Le llamaban Trinidad (1970) és italià? (jo, no). El seu nom real és Carlo Pedersoli. L’any 1947 la seva familia emigrà a Amèrica, i allà en Bud va tenir feines diverses: en una cadena de muntatge a Rio de Janeiro, bibliotecari a Buenos Aires, secretari de l’ambaixada italiana a Montevideo i en un concessionari de cotxes a Caracas, entre d’altres. El 1949 la família torna a Itàlia i s’instal·la a Roma. Però en Bud també és un esportista d’elit: va participar als Jocs Olímpics de 1952 i 1956. La primera aparició en una pel·lícula fou en 1950. Però centrem-nos en el que ens interessa. Lamentablement, no hi ha a penes informació sobre l’empremta que el nostre heroi de les pantalles hagi pogut deixar en la Biblioteconomia. Imagino que treballà en el nostre ofici una temporada ben curta.
http://es.wikipedia.org/wiki/Bud_Spencer
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-4.html

Mario Vargas Llosa
(Arequipa, 1936- ). Premi Nobel de Literatura (2010) i Premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1986). Aquest gran escriptor peruà treballà, poc després del seu primer matrimoni en 1955, com a auxiliar de biblioteca al Club Nacional a Lima, sota les ordres de Raúl Porras Barrenechea. S’hi estigué durant dos anys, fins al 1958, quan viatja cap a Europa. Hi treballava només dues hores al dia, però sense gaire estrès, com ell mateix diu: «Mi trabajo consistía en fichar las adquisiciones, pero no había presupuesto para adquisiciones. Descubrí en el cuarto piso, oculta a las miradas generales, una espléndida colección de libros eróticos, con una cierta predilección por lo francés.»
http://www.youtube.com/watch?v=qSBX-mpwU4w#t=2928, minuts 45:00 - 47:30.
Angel Esteban. «El bibliotecario Vargas Llosa y sus múltiples relaciones matrimoniales».
http://www.oocities.org/mvll01/vb2.html


Fins aquí aquesta mostra de famosos que en algun moment de la seva vida van treballar en una biblioteca. Conscientment, no hi hem inclòs algunes bibliotecàries que també excel·liren en altres ocupacions, com ara Aurora Díaz Plaja (periodista), Rosa Leveroni (poetessa), María Moliner (lexicògrafa) o Joana Raspall (poetessa i lexicògrafa), perquè l’objectiu era posar de relleu personalitats que no s’identifiquessin com a bibliotecaris en un primer moment. 

Tot i així, no és pas una llista completa, ni molt menys. Entre les fonts citades arreu haureu vist un blog amb moltes entrades sobre el tema: La imagen social del bibliotecario, dissortadament inactiu des de 2011. Compta amb una sèrie de 15 entregues d’entrades titulades «Célebres pero por otra cosa», publicades des de 2006 fins a 2009 i signades amb el pseudònim d’Odd Librarian, en cadascuna de les quals hi ha diverses biografies.

També mereixen ser esmentats els articles d’Ángel Esteban a la revista Mi biblioteca. Igualment, podem rastrejar en diferents versions de la Wikipedia molts altres personatges que van treballar de bibliotecaris, per exemple, en l’edició catalana.

Fent un repàs a les petites biografies que hem anat divulgant podem veure que hi ha gent que més aviat s’aprofita de la situació i no treballa gaire per a la biblioteca, sinó que destina el temps a llegir i a escriure temes particulars, com Vargas Llosa, Casanova, Rubén Darío o Hume.

En alguns casos, el seu pas per les biblioteques es pot titllar d’esporàdic o molt breu, com Proust o Bud Spencer. En canvi, en altres casos sí que aporten molts anys de feina i, en alguns casos, veritables avenços professionals, com ara Franklin, Goethe, Leibniz o Manuel Machado.

Sobta el desequilibri en el gènere dels famosos: només tres dones del total de 25 personatges: Núria Amat, Laura Bush i Gloria Fuertes. Pel que fa a l’activitat per la qual són més coneguts els nostres bibliotecaris, destaca amb escreix la literatura, a què es dedica la majoria d’ells. Però ens agrada constatar la presència d’alguns polítics (Mao Zedong i Benjamin Franklin) o d’un actor (el gran Bud Spencer, que va ser l’inspirador de la sèrie). (Gràcies a J.F.) 

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.