dimecres, 26 de març del 2014

Idees per promocionar la professió. 14: Tatuem-nos un logotip!

Segons que està estudiat, els bibliotecaris estem satisfets de la nostra professió. (1) Ara, amb la crisi econòmica, potser encara som més conscients que la nostra feina contribueix a formar ciutadans més ben informats i cultes, més preparats per fer front els reptes que els han d'arribar (a partir de les biblioteques escolars), acull gent sense ocupació i els facilita la formació permanent i a trobar feina (a les biblioteques públiques), ajuda a preparar els professionals del futur i col·labora amb la recerca del país (a les biblioteques universitàries), és conscient del nostre paper a les empreses i organitzacions, que és clau per aprofitar la gran quantitat de dades i d'informació que corre per la xarxa i convertir-les en coneixement pràctic per prendre les decisions més encertades...

Imatge obtinguda del blog Mentalfloss.com

Malgrat que l'arquetip tradicional de bibliotecària és el d'una persona taciturna i callada, (2) nosaltres creiem que la majoria no som d'aquesta manera, sinó que ens agrada trobar ocasions per parlar de la nostra feina i les seves bondats. Perquè estem convençuts que fent-ho així, augmentem el prestigi social de la professió i col·laborem a despertar vocacions que faran créixer la legió dels professionals que gestionen la informació i la documentació.

És per això que el suggeriment d'avui vol propiciar les excuses per trencar el gel amb els nostres conciutadans, per tal de poder parlar-los de nosaltres mateixos.

Es tracta que ens tatuem en alguna part del nostre cos un petit motiu que recordi la professió de bibliotecari.

Imatge obtinguda del blog 8bitlibrary.com

Està clar que com que la nostra activitat laboral pot ser tan variada, és difícil trobar una imatge simple que ens representi a tots. Per això penso que hauríem de consensuar un únic motiu, a tall de logotip, que poguéssim divulgar com una taca d'oli (no ens agrada la paraula «viral») i que donés peu a qui el veiés estampat a la nostra pell a una exclamació simpàtica del tipus: «Ah! Tu ets bibliotecari?». A partir d'aquí començarà la nostra tasca de proselitisme, explicant de la manera més seductora possible les característiques i qualitats de la nostra feina.

Algú pot dir amb raó que els tatuatges solen estar amagats de la vista del públic, i només es posen al descobert en situacions d'una intimitat extrema, amb la qual cosa l'efectivitat d'aquesta mesura es veuria molt disminuïda. Però no és cert del tot: hi ha diverses situacions de la vida quotidiana en què aquest tatuatge seria visible: a la platja, a la piscina, també a la sauna, en una revisió mèdica o al gimnàs... i ara que ve l'estiu, la calor fa que algunes parts del cos quedin al descobert.

Imatge provinent del blog Tattooed librarians & archivists

Una possibilitat d'imatge simbòlica per als bibliotecaris seria alguna de les que han adoptat alguns dels nostres col·legues nord-americans i que es poden veure en les imatges que il·lustren aquesta entrada. Naturalment que si la identitat gràfica té un abast internacional, l'impacte social encara pot ser més important.

A partir dels enllaços següents es poden veure altres tatuatges relacionats amb biblioteques i arxius.
http://mentalfloss.com/article/12483/11-amazing-librarian-tattoos
http://tattooedlibrariansandarchivists.tumblr.com/


En fi, es tracta d'una modesta idea més, que qui sap si tindrà acollida. En tot cas, em comprometo a reproduir les imatges dels lectors que vulguin mostrar els tatuatges fets al seu cos, si me les envien.

Vegeu altres entrades relacionades amb la promoció de la professió aquí: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3

__________________
(1) Així ho asseguren diferents treballs, que han estat ressenyats en aquest blog.

(2) Vegeu, per exemple: Radford, Marie L.; Radford, Gary P. «Librarians and party girls: cultural studies and the meaning of the librarian». The library quarterly, vol. 73, no. 1 (Jan., 2003), p. 54-69. Disponible també en línia, prèvia subscripció, a http://www.jstor.org/stable/4309620.


1 comentari :

  1. Oh m'encanta!!! si algun dia em faig un tatoo, ho tindré molt en compte :D

    ResponElimina