Seguiment dels convenis de cooperació educativa (24)

Com en mesos anteriors, a continuació aporto informació sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars per a l'alumnat de la nostra Facultat que ens fan arribar empreses o institucions. No ens cansarem de celebrar l'avantatge que representa per als nostres estudiants aquestes oportunitats de tenir un primer contacte amb el món laboral en el nostre sector i l'ocasió d'anar adquirint experiència que, el dia de demà, permetrà aconseguir una feina de qualitat.

Fotografia de Lewis Wickes Hine, de 1908, propietat de la Library of Congress

Les dades que incloc tot seguit corresponen als anuncis que hi havia exposats l'1 de març de 2016 a la cartellera corresponent.

Nombre d'anuncis exposats: 26
Nombre d'estudiants demanats: 32

Entitats de l'àmbit públic: 9 (34,62 %)
Empreses de l'àmbit privat: 17 (65,38 %)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 6,09 euros l'hora, amb una franja que va dels 0 euros (en una ocasió) als 10 euros (en dues ocasions). Els valors que es repeteixen més són 8 euros l'hora (en deu ocasions) i 6 euros l'hora (cinc vegades).

Es de destacar aquest mes que continua el nombre elevat d'ofertes per als estudiants de l'àrea d'Informació i Documentació (a part dels 26 anuncis que analitzem aquí, cal deixar constància de cinc convocatòries per a estudiants del grau de Comunicació Audiovisual). Probablement no hi hagi prou estudiants per cobrir totes les ofertes que ens arriben. Aquesta podria ser una raó perquè la remuneració mitjana hagi pujat una mica aquest mes.

També és destacable que es manté el predomini de les ofertes provinents del sector privat enfront d'organismes de l'Administració. Entre les primeres, un centre de formació universitària, una empresa de seguretat informàtica, una productora audiovisual, una biblioteca universitària, tres despatxos d'arquitectes, una fàbrica de mobles, una constructora, una consultoria tecnològica, una empresa de serveis, un laboratori farmacèutic, una assessoria, una revista especialitzada, un col·legi professional, una botiga de venda en línia de moda i una fàbrica de cotxes.

En l'àmbit de l'Administració, una entitat de recerca, quatre biblioteques públiques, dos organismes de serveis bibliotecaris, una biblioteca universitària i un Ajuntament.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Convocatòries de premis per a estudiants d'Informació i Documentació

Els lectors habituals d'aquest blog saben que m'agrada donar a conèixer oportunitats per als joves que estan estudiant per ser bibliotecaris. En algunes convocatòries admeten també diplomats recents. Participar en un concurs no és pas garantia de guanyar-lo, però encara que no s'obtingui cap premi, l'elaboració mateixa del treball o projecte de què es tracti ja comporta beneficis.

Moltes vegades passa que ens aficionem a un tema per circumstàncies inopinades, com quan ens presentem a un premi sense haver-nos-ho pensat gaire. A mesura que aprofundim en una temàtica, encara que d'entrada podia resultar desconeguda, ens hi trobem més còmodes i pot passar que ens agafin ganes de continuar la recollida de dades i la recerca en aquesta línia.

Les dues primeres notícies que comentaré són per a treballs de recerca portats a terme per estudiants; són dues convocatòries que apareixen anualment.

Premi de l'IFLA per a treballs d'estudiants. L’estudiant que presenta el millor treball rep com a recompensa un ajut econòmic per a l’assistència gratuïta al congrés anual de l’IFLA, amb totes les despeses pagades (viatge, allotjament i inscripció). Aquest congrés té lloc a mitjan agost, cada any en una ciutat diferent, arreu del món. Concretament, enguany tindrà lloc del 13 al 19 d'agost de 2016 a Columbus (Ohio, Estats Units).

Per participar en aquest premi cal fer-ho en dues fases. En primer de lloc, l'estudiant ha d'enviar una proposta de treball a alguna de les seccions de l'IFLA –respectant les seves condicions i calendari, que es pot trobar en aquest enllaç–. En el cas que la proposta sigui acceptada, llavors és quan s'ha de preparar el treball i enviar-ne la versió definitiva per participar en el concurs. El termini per a aquesta tramesa final és el 15 d'abril de 2016. Per a més detalls, consulteu aquesta pàgina.

Premi de la revista Libri. Aquesta convocatòria també es convoca anualment. Ho fa la revista especialitzada Libri, que es troba disponible en línia des de l'entorn de la UB. Les bases del Best Student Paper Award 2016 es troben al número de desembre de 2015 (volume 65, issue 4). En resum, cal enviar un treball d'unes 5.000 paraules, en anglès, dins de l'àmbit de la Informació i la Documentació (s'accepta qualsevol tema concret). El termini per fer arribar els treballs és el 30 de juny de 2016. El premi per al millor concursant són 500 euros (més una subscripció anual a la revista). Ànims!

Un parell més de convocatòries en l'àmbit de l'emprenedoria. Per un cantó, el Global Student Entrepreneur Awards (GSEA), convocats per l'Entrepreneur’s Organitzation. Es tracta d'un premi per a estudiants que siguin propietaris o accionistes principals d'una empresa amb afany de lucre, amb un mínim de sis mesos de vida. Si es reuneixen aquestes condicions, cal inscriure's fins a l'1 de març de 2016. En una primera fase es competeix en l'àmbit de l'Estat; d'aquí sortiran sis finalistes –el primer, amb un premi en metàl·lic de 3.000 euros–. La fase següent és a escala mundial i tindrà lloc a Bangkok, el maig de 2016, amb 18.000 euros en disputa. Vegeu-ne més detalls en aquesta pàgina.

JOBarcelona'16. Aquesta convocatòria és un xic diferent. No es tracta de cap concurs o premi, sinó d'una fira d'ocupació i orientació professional per a universitaris. Tindrà lloc a Barcelona els pròxims 2 i 3 de març de 2016, i hi poden assistir gratuïtament els estudiants dels darrers cursos de qualsevol carrera universitària i titulats de fa menys de cinc anys. A més dels estands que empreses mitjanes i grans tindran obertes per rebre currículums dels estudiants i realitzar breus entrevistes, hi ha una sèrie de xerrades de temes generals i de noves tendències a l'hora de trobar feina.

Crec que coincidirem a pensar que amb els nostres estudis de bibliotecari podem actuar en qualsevol empresa, ja que qualsevol organització mínimament important necessita gestionar la seva informació i documentació, la seva presència a Internet i a les xarxes socials, millorar l'aspecte de la seva pàgina web, auditar els fluxos d'informació interna, etcètera. Així doncs, recomano molt assistir a oportunitats com aquestes, tant per veure si hi ha ofertes específiques per a nosaltres com –sobretot!– per explicar a les empreses les nostres competències i fer-los veure l'interès que els representaria comptar amb un professional com nosaltres. Vegeu més detalls de l'esdeveniment en aquest enllaç.

Per acabar, una convocatòria de pràctiques per a bibliotecaris que ja hagin acabat els estudis. Són 28 beques per treballar durant un any a la Biblioteca Nacional d'Espanya, set hores cada dia, per una remuneració (bruta) de 1.085 euros al mes. L'1 de març és el darrer dia per presentar la sol·licitud.

Nova edició de les Jornades Catalanes, oportunitat imperdible

Els propers 3 i 4 de març de 2016 tindran lloc a l’Ateneu Barcelonès la pròxima edició de les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes seran ja les 14es jornades.

Un congrés com aquest és una oportunitat de primer ordre per al jove bibliotecari (i l’estudiant) en el seu progrés i desenvolupament professional. Em sembla que ja ho he comentat en alguna ocasió, i és una qüestió prou sabuda: una trobada científica com és un congrés serveix tant pels beneficis de coneixements que es poden adquirir com per la socialització professional que es pot aconseguir.

Però si ens centrem en el primer aspecte, i en relació als temes que més preocupen aquest blog, dedicat a la professió de bibliotecari, hem de dir que hi ha diferents sessions de força interès. Sense voler menystenir els altres actes, he de destacar les sessions dedicades a nous perfils: «Màrqueting digital, un rol professional emergent», a càrrec de Jordi Ventura (dijous 3, a les 11.30 h), i «Biblioteca i entorn: rols professionals», moderat per Ciro Llueca (dijous 3, a les 12.30 h). En cert sentit, la sessió següent també respon a un nou perfil: «Usabilitat, la informació pensada per al client», a càrrec de Rubén Alcaraz.

Sobre emprenedoria (un altre tema que recurrentment apareix en aquest blog) s’hi dediquen dues sessions. La que moderarà Lluís Agustí, sobre projectes en l’àmbit cultural (dijous 3, a les 16 h) i la que jo mateix tindré l’honor de moderar divendres 4, a les 9 h, amb participants més aviat de l’àmbit tecnològic.

Si jo fos estudiant, pensaria que els 25 euros que costa la inscripció a aquestes Jornades és ‒més enllà d’una línia al currículum‒ una oportunitat imperdible per introduir-me de ple en el món professional i començar a conèixer gent i ‒sobretot‒ a ser conegut!

Quan es publica aquesta entrada, el Col·legi ha fet pública la informació que s’han cobert totes les places disponibles, així que si no us hi havíeu inscrit, ja no podreu assistir a aquesta edició.No us perdeu altres convocatòries d'interès: consulteu l'agenda del Col·legi i els altres canals habituals per estar al dia (butlletí de Notícies de la Facultat, llista de distribució de BibCat, usuaris seleccionats de Twitter, etc.).

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (23)

Com en mesos anteriors, a continuació resumeixo la informació disponible a la cartellera de la Facultat corresponent a les ofertes de pràctiques extracurriculars per a l'alumnat del nostre centre. Són anuncis que ens fan arribar empreses i institucions diverses que busquen majoritàriament estudiants d’Informació i Documentació (i també algun de Comunicació Audiovisual). Tot i que els estudiants de tots els ensenyaments poden acollir-se a aquesta possibilitat de pràctiques, el cert és que la nostra Facultat es veu afavorida per un gran interès per part de les organitzacions del nostre entorn.

Fotografia de Lewis Wickes Hine, presa el 1908, propietat de la Biblioteca del Congrés de Washington

Les dades que incloc tot seguit corresponen als anuncis que hi havia exposats el dia 1 de febrer de 2016. No tinc en compte els 3 anuncis que demanaven alumnes de Comunicació Audiovisual.

Nombre d'anuncis exposats: 21
Nombre d'estudiants demanats: 25

Entitats de l'àmbit públic: 5 (24 %)
Empreses de l'àmbit privat: 16 (76 %)

Preu mitjà que s'ofereix com a remuneració: 4,84 euros l'hora, amb una franja que va dels 0 euros (en tres anuncis)  fins als 10 euros l'hora. La quantitat que es repeteix més és 6 euros l'hora (en quatre ocasions).

El nombre d’estudiants que es demanen aquest mes ha disminuït una mica respecte de l'anterior (de 29 a 25), i encara augmenta més el percentatge d’empreses privades que s’interessen per aquest programa. En canvi, la remuneració mitjana ha pujat una mica: de 4,02 a 4,84 euros l’hora.

Del sector públic hem rebut ofertes d’una biblioteca pública, un museu, una entitat de recerca, una biblioteca administrativa i un centre d'ensenyament musical.

Pel que fa al sector privat, ens demanen estudiants tres despatxos d'arquitectes, dos centres de formació universitària, una biblioteca escolar, un laboratori farmacèutic, una empresa de seguretat informàtica, una consultoria tecnològica,una fàbrica de mobles, una constructora, una empresa de serveis del sector salut, una productora audiovisual,  una revista especialitzada, una botiga de venda en línia de moda i una entitat financera.

Tota una variada gamma d’activitats on, sens dubte, els nostres estudiants poden aportar el seu coneixement i, alhora, conèixer detalls d’empreses que potser no s’imaginaven que anirien a treballar un dia.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Idees per promocionar la professió. 16: Fem un calendari de difusió!

La idea és més vella que anar a peu: es tracta d’editar un calendari de paret amb il·lustracions al·legòriques a la nostra professió, per difondre àmpliament i durant tots els mesos de l’any el paper dels bibliotecaris a la societat actual.

Imatge del calendari de 2016 dels Frikitecaris,
esmentat més avall

Moltes entitats, tant públiques com privades, editen cada any el seu calendari, com a material de difusió. Des d’empreses, com els pneumàtics Pirelli i el seu mític calendari present en molts tallers mecànics, fins a biblioteques, com el CRAI de la UB o els bibliobusos de la Diputació de Barcelona, per citar-ne només uns casos concrets. També el nostre Col·legi va editar durant uns anys un calendari-pot per als llapis.

Altres col·lectius professionals també ho han fet, tant per donar-se a conèixer, com per col·laborar amb alguna causa social. Aquí podem veure el cas dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i el dels Mossos d’Esquadra, que fins i tot han publicat un vídeo de com van fer el seu calendari.

I fora de les nostres fronteres, també altres bibliotecaris ja han portat a terme aquesta idea. Sovint, amb finalitats concretes. Aquí, per exemple, el cas d’uns bibliotecaris (homes), que volen trencar l’estereotip femení de la professió. Un altre calendari trencador és el dels bibliotecaris tatuats, de la Rhode Island Library Association. I encara un pèl més atrevits són els bibliotecaris i estudiants (homes) d'Informació i Documentació del Brasil, concretament de Río de Janeiro, São Paulo, Pará i Brasilia, que apareixen bastant lleugerets de roba en un calendari. Els guanys de la venda del calendari es destinaran a la construcció d'una biblioteca especialitzada a Brasília. La notícia la podeu veure al Facebook de la Biblioteca da Diversidade. Ens n'hem assabentat perquè se'n va fer ressò el blog de la Biblioteca Joan Triadú de Vic: De casa al club. Buscant, buscant, trobem una empresa que en té una bona colla en estoc.


Encara cal mencionar, a casa nostra mateix, un exemple de calendari protagonitzat per bibliotecaris. Els companys del col·lectiu Frikitecaris fa anys que van fent diverses propostes, descarregables des del seu blog.


Penso que podria resultar efectiu un calendari amb imatges de col·legues en diverses posicions i facetes professionals, ja que la feina de bibliotecari és molt polivalent. Caldria tenir cura de triar bé les imatges. Haurien de ser ben xamoses, xiroies, suggerents, insinuants... espero que capteu la idea. Seria un regal que els bibliotecaris podríem oferir a les nostres amistats. Tenim tot un any per endavant per pensar en el calendari del 2017: les localitzacions, els protagonistes, la il·luminació... Algú es prestaria voluntari...?

Vegeu entrades anteriors sobre la promoció de la professió en aquest enllaç.

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (22)

Hem entrat com qui no vol la cosa en un any nou i tornem de les vacances amb energies renovades. Des d'aquest blog volem contribuir al coneixement de la figura del bibliotecari des de diferents punts de vista (història, llocs de treball que es poden ocupar, detalls sobre la formació universitària...). Tot amb l'objectiu de promoure la vinguda de força estudiants cap al grau d'Informació i Documentació, la formació bàsica que ens permet treballar en aquest sector.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1915),
propietat de la Library of Congress

Com en mesos anteriors, a continuació aporto informació sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars que poden aprofitar els alumnes de la nostra Facultat. Ens les fan arribar les empreses i institucions que desitgen un suport d'alumnes del nostre grau o màsters per a tasques diverses de gestió d'informació o documentació. Les dades que incloc tot seguit corresponen als anuncis que hi havia exposats a la cartellera oportuna el 7 de gener de 2016 (primer dia que la Facultat ha reobert les portes després de les festes).

Nombre d'anuncis exposats: 25
Nombre d'estudiants demanats: 29

Entitats de l'àmbit públic: 8 (32 %)
Empreses de l'àmbit privat: 17 (68 %)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,02 euros l'hora.

En comparació amb el mes anterior, el nombre total d'anuncis és una miqueta inferior, de 27 a 25 (cal tenir en compte que hem passat les festes de Nadal i Reis, en què moltes activitats disminueixen). El percentatge a favor de les empreses del sector privat augmenta una mica: del 59,3 al 68 %. I el preu mitjà de la remuneració també ha baixat una mica: de 4,12 a 4,02 euros per hora.

Pel que fa a la remuneració, cal dir que en el mes actual hi ha hagut 5 anuncis en què no s'ofereix compensació econòmica (en canvi, n'hi ha una que ofereix 10 euros per hora). Si desagreguem la mitjana de les empreses pel sector públic i privat, la diferència podríem dir que és significativa: 2,61 euros per part del sector públic, 4,96 per part del privat.

Pel que fa als sectors representats, en l'àmbit de les ofertes provinents d'entitats públiques trobem un ajuntament, una biblioteca pública, dues d'universitàries, un museu, una institució acadèmica, una escola de música i un centre docent no universitari.

Quant al món privat, aquest mes les ofertes ens han arribat de quatre centres de formació superior, dues entitats financeres, dos despatxos d'arquitectura, una productora audiovisual, un laboratori farmacèutic, un bufet d'advocats, una llibreria, una constructora, i empreses diverses: de desenvolupament d'apps, de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Defunció del pare Josep Vives i Solé, jesuïta

El proppassat 26 de desembre de 2015, va morir a Sant Cugat del Vallès Josep Vives i Solé, sacerdot de la Companyia de Jesús. Havia nascut a Montferri (Alt Camp) el 14 de març de 1928. Va entrar al noviciat dels jesuïtes el 1945 i, segons la nota biogràfica del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia, publicada amb motiu de la seva defunció, havia estudiat Filosofia, Teologia i Filologia Clàssica a Sant Cugat, Oxford i Londres. El 1959 es va ordenar sacerdot. Era doctor en Teologia i havia exercit com a professor de Filosofia, Teologia i Filologia Grega en diversos centres universitaris. La seva especialitat de recerca eren els Sants Pares. Havia escrit uns 25 llibres, a més de múltiples estudis i articles especialitzats.

Retrat de Josep Vives, SJ, extret del butlletí InfoSJ

El motiu que en parlem en aquest blog és que entre els anys 1965 i 1973, Josep Vives i Solé va treballar a la Biblioteca del Seminari dels Jesuïtes, emplaçada en aquell moment a Sant Cugat del Vallès. Entre els anys 1970 i 1973 en va ser el director. Durant el seu mandat ingressaren molts volums antics per donació, que ell va propiciar, i es compraren moltes edicions crítiques dels Sants Pares i de la història antiga de l’Església.

Una altra activitat dins del camp documental del pare Vives va ser la col·laboració portada a terme entre 2002 i 2009 a la revista Actualidad bibliográfica de filosofía y teología, a càrrec de la mateixa comunitat jesuïta, que informa amb ressenyes molt completes de les publicacions que van apareixent en l’àmbit dels estudis religiosos i filosòfics, i presenta uns dossiers temàtics ‒revisions bibliogràfiques‒ d’un alt nivell de qualitat.

Del pas del pare Vives per la biblioteca de Sant Cugat només n’hem sabut trobar unes mencions escadusseres al seu currículum, publicat pels jesuïtes, i també en aquest article del seu successor en la direcció de la biblioteca:

Borràs i Feliu, Antoni. «La Biblioteca Borja de Sant Cugat del Vallès». Gausac, 27 (des. 2005), p. 35-48. Disponible també en línia en aquest enllaç.

Aquesta biblioteca, fundada per l’orde de la Companyia de Jesús (que tants beneficis en l’ordre social, cultural i religiós proporciona a Catalunya) compta amb una història centenària i una importància cabdal. En la següent pàgina web hi trobarem un retall d’història.

Curiosament, un altre sacerdot anomenat Josep Vives (en aquest cas, Josep Vives i Gatell), nascut igualment a la comarca de l’Alt Camp, havia estat responsable també d'una notable biblioteca, la Biblioteca Balmesiana. Vives i Gatell (1888-1978) en va tenir cura entre 1927 i 1942. La seva carrera intel·lectual també és de primera línia.

I per reblar el clau de la casualitat, no podem deixar d’esmentar un tercer Josep Vives bibliotecari. En aquest cas, contemporani i conegut de molts de nosaltres: Josep Vives i Gràcia, de qui no fa gaire vam parlar en aquest blog amb motiu de la seva presentació a les files d’ERC a les darreres eleccions generals.

Notes de visibilitat en acabar l’Any de les Biblioteques

Aquest any 2015 que estem a punt d'acabar, declarat per la Generalitat de Catalunya com l'Any de les Biblioteques (en ocasió del centenari de la fundació de l'Escola Superior de Bibliotecàries per part de la Mancomunitat), hem vist un esplet d’actes que, juntament amb la repercussió que han tingut als mitjans de comunicació, han provocat un augment clar de la visibilitat de les biblioteques per part de la societat.

Imatge del programa Parlem-ne, de Vallès Visió, esmentat més avall

Vés a saber si aquest rebombori ha estat el causant ‒si més no, en part‒ del lleuger augment d’alumnat que s’ha experimentat aquest curs al grau d’Informació i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Esperem que el proper curs es mantingui aquesta tendència.

A l’Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ja va aparèixer una breu crònica d’aquest Any (el 3 de novembre de 2015). Aquí deixaré tan sols una mostra de diverses aparicions del tema en mitjans de comunicació diversos. No és una tria gaire estudiada, tan sols una pinzellada gairebé dictada per l’atzar.

Imatge del suplement del diari Ara del 23 d'abril de 2015, esmentat tot seguit

Una publicació notable, pel contingut i per la difusió que va tenir, és el suplement del diari Ara aparegut el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 2015 (disponible en aquest enllaç). Porta per títol «La biblioteca ideal: l’ideal de biblioteca» i compta amb 79 pàgines farcides d’escrits breus, ben engrescadors i amb un missatge força positiu. Uns quants d’aquests treballs, els que tenen més relació amb aquest blog, sobre la professió de bibliotecari, podrien ser aquests:

• «¿Cap on va la biblioteca pública?», per Marta Cano (p. 28)
• «Una professió de futur», per Ernest Abadal (p. 38)
• «Les 10 biblioteques més espectaculars del món», per Rosa Molina (p. 54)
• «El repte de la biblioteca com a agent de vertebració social», per Ferran Burguillos (p. 58)
• «Tecnologia i biblioteques: una relació necessària i beneficiosa», per Javier Leiva-Aguilera (p. 62)
• «Com sobreviuran les biblioteques?», per Bernat Ruiz Domènech (p. 64)
• «Biblioteques, per molts anys», per Carme Fenoll (p. 78)

Una altra aparició d’impacte multitudinari va ser l’emissió, el passat 5 de desembre de 2015, del programa de televisió Més que un club, emès pel Canal 33 i recuperable a partir d’aquest enllaç. Hi intervenen Àgata Alegre, exdirectora de la Biblioteca Josep Finestres de Cervera, que fa un encertadíssim resum històric del sistema de lectura pública; Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat; Jordi Artigal, bibliotecari de la Biblioteca d’en Massagran de Salt; Ciro Llueca, director de la Biblioteca de la UOC; Laura Pla, bibliotecària de la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona; Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, i altres. El programa, de prop de 25 minuts, és un reflex de la realitat actual i de les perspectives del futur immediat. Un regal!

Els altres fets que esmento a continuació possiblement no tenen tanta repercussió social, però no deixen de tenir la seva importància.

Entre el febrer i el maig de 2015, es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l’exposició Bibliotec: cent anys d’estudis i professió bibliotecària, dirigida per Mònica Baró i Teresa Mañà. En aquest enllaç podreu veure imatges i documentació complementària, i a la pàgina web del centenari de la Facultat, més informació al respecte.

Ara que esmentem la Facultat ‒hereva de l’Escola de Bibliotecàries fundada el 1915‒ cal recordar que aquest 2015 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, per iniciativa del Col·legi. El nostre degà Ernest Abadal recollí el guardó en un acte solemne que va tenir lloc al Liceu. Ve a tomb esmentar que en aquesta edició de les Creus de Sant Jordi, també reberen aquesta distinció l’arxiver Jesús Massip i Fonollosa (nascut el 1927, havia estat director del Museu-Arxiu de Tortosa entre 1960 i 1992), i Teresa Cabré (per la seva trajectòria científica i docent, vinculada a la terminologia i la lexicologia).

A la Memòria digital de Catalunya s’hi han publicat un parell de col·leccions relacionades. Les Postals de biblioteques de Catalunya, iniciada per Joan Gómez Escofet i, sobretot, la que s’anomena Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries, amb 429 fotografies antigues i modernes de l’antiga Escola i els centres successors.

Un blog que té una molt bona intenció és Què fem a les biblios? coordinat per Rosana Andreu, Lídia Bartolomé i Cristina Quesada. L’objectiu és donar a conèixer el dia a dia dels nostres centres, perquè el públic en general tingui una visió realista i allunyada d'estereotips antiquats.

En un àmbit de difusió més restringit, el passat 17 de novembre de 2015, Gisela Ruiz Chacón, directora de la Biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès, va ser entrevistada al programa de televisió Parlem-ne, de Vallès Visió. En aquest enllaç podreu veure la informació del programa. El motiu de la seva aparició és el fet que aquesta biblioteca va ser guardonada amb un accèssit del Premi Teresa Rovira a la Innovació. La Gisela explica el projecte que ha merescut aquest guardó (viatges imaginaris en el temps i l'espai per conèixer autors, il·lustradors o personatges de la literatura infantil i juvenil), però parla també de la promoció de la lectura entre els més joves en general.

Amadeu Pons (a la dreta) en un moment del concurs El gran dictat

Més fugissera va ser l’aparició d’Amadeu Pons al concurs El gran dictat, de TV3, en el programa que va ser emès el dimarts 15 de desembre de 2015. Lamentablement, l’Amadeu va ser eliminat en el primer programa, però el presentador, Òscar Dalmau, va esmentar en dues ocasions que treballava a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ‒qui no es conforma és perquè no vol‒. Recordem aquí intervencions prèvies de bibliotecaris en aquest concurs, amb resultats notòriament millors, com el cas de Jordi Casadellà.

Un candidat bibliotecari a les eleccions generals del proper 20 de desembre

Com els lectors habituals d’aquest blog deuen recordar, quan s’apropa una convocatòria electoral tinc el costum de repassar les llistes de candidats dels diferents partits polítics per veure si s’hi presenta algun bibliotecari. Aquesta presència és una manera més de donar visibilitat social a la nostra professió, cosa que sempre és d’agrair.

Si voleu recuperar la informació relativa a les eleccions anteriors, les autonòmiques (anomenades per alguns «plebiscitàries») del passat 27 de setembre de 2015, i les més antigues, podeu fer-ho a partir d’aquest enllaç.

Josep Vives i Gràcia. Fotografia obtinguda del directori Exit

Una vegada repassats els noms de tots els candidats de les properes eleccions, tan sols he sabut identificar un bibliotecari, que segons les meves dades forma part per primera vegada d'una llista electoral: en Josep Vives i Gràcia, que va de suplent número 7 a la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.

En Josep treballa des del 2012 al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació el 1992 i, posteriorment es llicencià en Documentació (el 2000). En la seva ja dilatada carrera professional, ha treballat en diverses biblioteques especialitzades i universitàries, i des del 2007, va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat i direcció del sistema bibliotecari de Catalunya, dins del Departament de Cultura. Actualment també és consultor de la UOC en ensenyaments del nostre camp.

En el terreny de les publicacions, en Josep ha donat a la llum una cinquantena de treballs, una bona colla dels quals, especialitzats en propietat intel·lectual i deontologia. Podeu veure més detalls de la seva biografia al directori Exit i a la xarxa social LinkedIn. I aquí podreu seguir la seva presència a Twitter: https://twitter.com/josepvivesg

Si descobriu altres col·legues que es presenten en aquests comicis i m’ho feu saber, amb molt de gust completaré aquesta informació.

Molta sort, Pep!

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (21)

Tot seguit es donen les dades bàsiques sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars per als estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que es troben exposades a la vitrina corresponent. La informació correspon als anuncis que estaven penjats l'1 de desembre de 2015.

Foto de Lewis Wickes Hine (1912),
propietat de la Library of Congress

Mes a mes fem un seguiment d'aquestes ofertes, comptabilitzant el nombre total d'anuncis (i d'alumnes demanats), la remuneració mitjana que s'ofereix i la distinció entre empleadors del sector privat i públic. Aquestes pràctiques es duen a terme sota l'empara dels convenis de cooperació educativa, que permeten als estudiants adquirir una formació pràctica en un entorn real de feina.

Nombre d'anuncis exposats: 27 (el mes anterior foren 23)
Nombre d'estudiants demanats: 31 (el mes anterior foren 27)

Entitats de l'àmbit públic: 11 (40,7 %)
Empreses de l'àmbit privat: 16 (59,3 %)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,12 euros l'hora (amb una franja que va dels 0 euros l'hora –en quatre ocasions– fins als 7,5 euros l'hora –en dues ocasions–). (El mes anterior foren 4,66 euros l'hora.) Nou anuncis no especifiquen la remuneració que donaran o ho deixen pendent de negociació.

Em temo que les empreses o institucions que no ofereixen remuneració econòmica es poden quedar sense alumnes. És remarcable la quantitat d'ofertes que ens arriben a la Facultat (totes les que s'analitzen aquí, destinades a estudiants del grau d'Informació i Documentació o màsters de l'especialitat). I provenen d'organismes pertanyents a una varietat important de sectors. De l'àmbit públic, un centre escolar, tres universitats, dos centres d'ensenyament superior, una biblioteca pública, un museu, un ajuntament i dues institucions culturals.

Per part del sector privat, els anuncis provenen de cinc centres de formació superior, un bufet d'advocats, una fundació del tercer sector, una associació per a la cooperació, una consultoria d'empreses, una agència de màrqueting en línia, una fàbrica d'automòbils, una constructora, un banc i empreses diverses: de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.

A l'oferta actual de convenis de cooperació educativa, caldria sumar-hi el programa de Beques Santander, que aquesta entitat financera promou entre les empreses. A la nostra Facultat li han estat assignades 10 d'aquestes beques, que no són comptabilitzades en aquesta anàlisi.

Per explicar l'increment continuat que observem dels darrers mesos es poden posar sobre la taula algunes hipòtesis, no excloents entre si:

• Estem realment sortint de la crisi i les empreses obren l'aixeta a la incorporació de personal?
• Les empreses es van adonant cada vegada més de la importància de la gestió de la informació i la documentació per al seu compte de beneficis? 
• La nostra Facultat i els seus (futurs) professionals són cada vegada més coneguts per la societat?

Deixo aquestes preguntes a l'aire... (no calen respostes).

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.