Enguany trobo justificat tornar a parlar de Sant Jordi en aquest blog –dedicat a promoure la professió bibliotecària– perquè s'acaben de publicar tres llibres (com a mínim!) que estan relacionats amb la nostra estimada feina, així que, si els haguéssim de vendre, podríem dir que allò de «no poden faltar a cap llar bibliotecària».
El més popular crec que serà aquest:
Montellà, Assumpta. Lletraferides: la història de les nostres bibliotecàries. Pròleg, Màrius Serra. Barcelona: Ara Llibres, 2015. 282 p. (Sèrie H). ISBN 978-84-16154-28-9. 19,90 €.Es tracta d'una obra de divulgació històrica, de caire popular, que explica l'evolució de la professió i de les biblioteques públiques des de la creació el 1915 de la venerada Escola Superior de Bibliotecàries per part de la Mancomunitat fins als temps recents, després del franquisme i en època contemporània.
Les directrius inicials d'Eugeni d'Ors, el paper fonamental de Jordi Rubió i Balaguer, la feina feta pel Servei de Biblioteques al Front durant la guerra civil, el canvi de règim polític a partir de 1939, el llarg i dur franquisme, la lluita per la supervivència de la cultura catalana, la transformació en època democràtica... L'autora s'ha basat en les monografies que ja existeixen sobre el tema i ha entrevistat unes quantes bibliotecàries que li expliquen els records de la seva trajectòria professional.
El llibre traspua sentiment. No hi ha dubte que l'autora s'hi ha implicat personalment. Potser per a ella ha estat una descoberta comprovar la feina callada (mai més ben dit), però eficaç i estimulant que fem a les biblioteques des de sempre... No es tracta d'un llibre erudit: no hi ha cap nota a peu de pàgina i la bibliografia citada es limita a uns pocs títols.
Una altra novetat d'aquestes darreres setmanes és aquest llibre:
Es tracta de la transcripció fidel del dietari de les bibliotecàries de la Biblioteca Popular Pere Vila de Barcelona entre 1933 i 1939. Els seus noms, Rosa Sarrado, que feia de directora, i Concepció Múnera, que treballava d'auxiliar. Totes les biblioteques públiques tenien el costum d'elaborar un diari com aquest, en el qual es deixava constància dels principals fets que passaven a la feina diàriament. Podríem dir que són un precedent dels blogs actuals (o, millor dit, els blogs actuals són l'evolució dels antics dietaris).
La majoria d'apunts no tenen una significació especial, perquè fan referència a fets quotidians i repetitius (si han vingut més o menys usuaris, comentaris sobre les preferències dels usuaris, si s'han rebut visites de col·legues, etc.). Però del conjunt de la seva lectura ens fem càrrec de com treballava aquell personal que ens va precedir. Els mitjans i el context són molt diferents; però ens uneixen moltes més coses que no ens diferencien.
I, per acabar, comentarem una novel·la que ja va aparèixer fa uns mesos, però que encara està disponible en moltes llibreries:
En va aparèixer una ressenya a l'Observatori professional del Col·legi (el 31 de març de 2015), d'on extrec les idees. En aquest cas estem davant d'una obra de creació literària: una novel·la ambientada a principi de segle XX. La protagonista és filla d'una família humil del Poblenou de Barcelona que, en lloc de deixar-se arrossegar per la vida d'obrera en una fàbrica tèxtil, s'espavila per rebre classes a l'Institut de Cultura, creat per Francesca Bonnemaison per donar una formació a les dones. I d'aquí acaba treballant a la recentment inaugurada Biblioteca de Catalunya.
Aquestes novetats han tingut força repercussió a la premsa. Vegeu, per exemple, l'article de Sílvia Marimon al diari Ara (11 d'abril de 2015).
Com veieu, aquest any 2015 els bibliotecaris de Catalunya estem d'enhorabona pel que fa a la projecció social de la nostra professió. Aprofitem-ho i maldem perquè això repercuteixi en un èxit més gran en l'accés als estudis del grau d'Informació i Documentació, primer pas d'una cadena, necessari perquè el nostre gremi avanci en quantitat i qualitat.
Feliç diada!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada