Aquest mes d’agost que ja s'acaba l’IFLA ha publicat –crec que per primera vegada– un codi deontològic. Es titula
IFLA code of ethics for librarians and other information workers, i el
trobareu aquí.
Ja sabeu què són els codis deontològics: documents que volen regular la pràctica laboral de determinades professions, en aspectes relacionats amb l’ètica o la moral. No tenen caràcter de llei, però són pautes de conducta que els professionals accepten tàcitament i que els col·legis professionals vetllen perquè es compleixin.
Els bibliotecaris catalans ja fa anys que disposem del nostre codi: va ser preparat el 2004 per un grup de treball del Col·legi format per Concepción Rodríguez, Sílvia Sunyer, Nora Vela i Josep Vives, que va rebre després suggeriments de la resta de col·legiats. Finalment, va ser aprovat per l’Assemblea General del Col·legi el 26 de maig de 2006. Aquí el podreu llegir:
https://cobdc.org/la-professio/codi-deontologic/
Encara que als joves bibliotecaris els l’han ensenyat a la carrera, crec que tots l’hem de tenir ben interioritzat. El nostre codi està compost de 31 articles. Amb relació a aquest blog, en voldria destacar un parell:
Article 17. Els bibliotecaris-documentalistes col·laboren amb col·legues i amb professionals d'altres àrees i es donen suport recíproc mitjançant l'intercanvi de les seves opinions, coneixements i experiències.
(Molt important per als bibliotecaris emprenedors: sovint haurem de comptar amb col·legues d’altres disciplines per tirar endavant un projecte que tingui èxit.)
Article 28. Els bibliotecaris-documentalistes han de posar al dia els seus coneixements i les seves habilitats professionals.
(Imprescindible el reciclatge permanent per estar a l’última en temes tecnològics, per exemple.)
Crec que els col·legues espanyols no disposen d’un text d’aquestes característiques, tot i que en diversos fòrums s’ha expressat la voluntat de tenir-ne un. Existeix un fullet de final del segle
XIX que pel títol podria prendre’s com un antecedent; però en realitat veurem que no és tal. Tot sembla apuntar que l’autor era català, tot i que no he pogut acreditar aquesta dada:
Sastachs y Costas, José. La responsabilidad del bibliotecario. Tarragona: Estab. Tip. Viuda é H. de Tort, 1898. 47 p. Localitzable a:
https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991006562599706706
L’obra es troba disponible en línia a la
Biblioteca digital de Castilla y León: http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=10003822
En Sastachs era sacerdot i havia superat les difícils oposicions del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs. Aquesta publicació seva no és un codi deontològic. Recorda més aviat un petit compendi de biblioteconomia, però amb una visió molt diferent de l’actual. Posa molt en relleu l’obligació que té el bibliotecari de custodiar i tenir ben endreçat el fons, amb un accés molt limitat als usuaris.
Reprodueixo un paràgraf en què es veu la idea de bibliotecari com a erudit que es tenia des d’aquest cos de funcionaris estatals, encarregats de les biblioteques provincials i altres grans establiments:
Del buen bibliotecario, si llega á ser consumado, puede asegurarse que es todo un hombre de erudición porque sabe cuales son las fuentes de materias en los diferentes ramos del saber humano, digno de ser consultado no ya por meros escolares y aficionados al estudio, sino por catedráticos y sábios de gran nota como quiera que, ni de entre ellos hay quien sepa cuando se lleva escrito sobre una especialidad por no haber tenido á mano registrar un grupo de los de nuestras galerías, cuanto menos una sección entera. (p. 25)
Efectivament, el món ha canviat molt... A la p. 36, però, ens trobem amb una alegria: «Los libros no son tanto para guardar, como para consultar.» Però el goig dura poc, perquè tot seguit recorda diversos articles del
Reglamento general vigent a l’època que limiten la consulta a un llibre per dia i usuari. Evidentment, els llibres no es trobaven a disposició dels lectors, que els havien de demanar al bibliotecari. Eren altres èpoques.
Però tornem al codi de l’IFLA promulgat fa pocs dies. Té un total de 30 paràgrafs (sense numerar). D’entrada, un comentari sobre el títol mateix, en referència a
allò que dèiem fa pocs dies, de la manca d’un nom curt que identifiqui el conjunt de la nostra professió. L’IFLA ens anomena, en aquest document, amb la paraula típica més una perífrasi: «librarians and other information workers».
Amb relació a la temàtica d’aquest blog, voldria destacar l’article que fa el número 25:
Librarians and other information workers strive for excellence in the profession by maintaining and enhancing their knowledge and skills. They aim at the highest standards of service quality and thus promote the positive reputation of the profession.
Això és bàsic perquè la nostra professió tingui un bon reconeixement social: que el nostre servei sigui donat amb la màxima qualitat possible. D’aquesta manera el prestigi social de la nostra professió es mantindrà i tot rutllarà com Déu mana. Penso que de moment anem bé: els resultats dels estudis de satisfacció dels usuaris de biblioteques fets a Catalunya ens diuen que estem fent la feina correctament.
Ja per acabar, ve a tomb que fem una referència en aquesta entrada al codi deontològic dels arxivers, que fou adoptat per l'ICA (International Council on Archives) ja fa molts anys, a l'Assemblea General d'aquest organisme internacional del 6 de setembre de 1996 a Pequín. Porta per títol
ICA code of ethics, i està disponible en 24 llengües (també en català) a:
http://www.ica.org/?lid=5555&bid=225
L'article que vull remarcar és el número 9, molt semblant al destacat de l'IFLA:
Els arxivers aspiren a assolir el millor nivell professional renovant sistemàticament i contínuament els seus coneixements arxivístics i compartint els resultats de les seves recerques i de la seva experiència.
Els arxivers s'esforcen a desenvolupar el seu saber professional i els seus coneixements tècnics, a contribuir als progressos de l'arxivística i a vetllar perquè les persones a les quals els pertoca formar i enquadrar exerceixin les seves tasques amb competència.
L'Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya (AAC) també té el seu propi codi, titulat
Codi deontològic dels arxivers catalans, i va ser elaborat per un grup de treball format per Mariona Corominas, Alfred Garcia, David Lobato, Josep Matas, Ramon Planes, Jordi Serchs i Susanna Vela. El text definitiu va ser aprovat a l'assemblea general de l'entitat catalana, celebrada el 27 de juny de 2002. El podem llegir aquí:
https://arxivers.com/wp-content/uploads/2018/07/Textos-01-Codi-deontol%C3%B2gic-dels-arxivers-catalans.pdf.
L'article 2 d'aquest codi diu:
Els arxivers desenvolupen l’activitat professional d’acord amb la seva consciència i la seva competència professional, garantint així un exercici responsable i de qualitat de la professió.
(Després segueixen una sèrie de subapartats). I l'article 5 diu:
Els arxivers desenvolupen el seu tracte amb els col·legues i altres professionals sota els principis de solidaritat, respecte i col·laboració. En aquest sentit, els arxivers en el seu exercici professional han de:
5.1. Treballar pel reconeixement social de la professió, defensant i fent respectar els drets inherents a la professió.
(I segueixen més subapartats).
Continuarem!
