Evolució dels salaris dels bibliotecaris: igual que el 2012

Ara ha fet dos anys (el 23 de març de 2012) vaig dedicar una entrada d'aquest blog a comentar un estudi de salaris fet per l'empresa de gestió de recursos humans Page Personnel. Entre els aproximadament 150 llocs de treball analitzats, la nostra professió hi era representada, cosa que de per si ja és digne d'elogi.

Ara bé; tots sabem que un bibliotecari pot portar a terme moltes funcions diferents i en contextos molt diversos, de manera que quasi se'ns podria categoritzar com de professions diferents! Així doncs, quin o quins dels nostres perfils era estudiat en l'informe de Page Personnel?

Concretament, en l'edició de 2012, el perfil es denominava «Documentalista», i es trobava emmarcat en la categoria d'«Asistentes & Secretarias». A més d'indicar les tasques que duen a terme, s'indicava la franja de sous, que anaven d'un mínim de 18.000 euros anuals (en el cas de treballar per a una pime, i sense domini d'idiomes), fins a un màxim de 36.000 euros (si es treballa per a una gran empresa i amb domini d'idiomes).

Aquesta és l'entrada de fa dos anys: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/03/estudi-sobre-remuneracions.html

Ara, dos anys més tard, les coses no han variat pas gaire. Les tasques que porten a terme els documentalistes (segons l'edició de 2014 d'aquest informe) són les mateixes que llavors:

• Introducción de datos.
• Evaluación y análisis de la cadena documental.
• Gestión de documentación de diversa índole.
• Búsqueda de documentación legal y técnica.
• Elaboración de informes.
• Gestión del archivo.
• Funciones administrativas de soporte.

I els salaris, els mateixos: entre 18.000 i 36.000 euros anuals, segons l'empresa i les capacitats personals. Per arribar a aquesta conclusió s'han basat en les dades obtingudes de quasi 5.000 entrevistes de selecció de personal efectuades a Espanya durant el 2013.

Estudios de remuneración de Page Personnel [en línia]. [Madrid, etc]: Page Personnel, 2011-2014. <http://www.pagepersonnel.es/salary-research.html>. [Consulta: 30 març 2014].

La informació sobre els documentalistes es troba aquí: http://www.pagepersonnel.es/productsApp_pp_es/Estudios%20Remuneracion/er_assistants.pdf

Ara bé, hi ha altres perfils professionals estudiats en aquest mateix informe que també poden ser ocupats per bibliotecaris-documentalistes. En la categoria de «Digital & e-Commerce», trobem:

• Consultor SEO
• Responsable SEO
• Consultor SEM
• Responsable SEM
• Content manager
• Copy
• Community manager
• Global online community manager
• Social media manager.
• Traffic manager
• Web master
• Business analyst

I en la categoria de «Tecnología» trobem els perfils següents, relacionats amb la nostra formació:

• Analista funcional
• Arquitecto
• Responsable web
• Administrador de bases de datos
• Consultor de ERP

En cadascun dels perfils s'indica la formació dels candidats. Únicament per al primer perfil de tots, «Documentalista», consta formació del nostre camp.


Aquí tenim un bon mapa de llocs de treball fet des del món de l'empresa, que ens pot anar bé per considerar el nostre entorn laboral més proper.

Un arxiver, guanyador del Premi Josep Pla!

La notícia és de fa uns mesos, però la volem recuperar ara. En la darrera edició del Premi Josep Pla, el guanyador va ser un arxiver: Josep Villaró i Boix, per la seva novel·la Els ambaixadors.

El Premi Josep Pla va ser instituït el 1968 per l'Editorial Destino per premiar una obra de narrativa en català. La dotació actual és de 6.000 euros, i es concedeix simultàniament amb el Premi Nadal, la nit del dia de Reis, en una celebració que té lloc a l'Hotel Palace de Barcelona (antic Hotel Ritz). El primer guanyador del Josep Pla va ser Terenci Moix per l'obra Onades sobre una roca deserta.

En Josep Villaró ha estat el guanyador de 2014, amb la ja esmentada obra Els ambaixadors. Es tracta d'una novel·la històrica que situa l'acció als anys quaranta del segle XX. Relata una situació de ficció en què Catalunya és un estat independent –suposa que els Fets de Maig de 1934 havien tingut èxit– i es veu amenaçada per forces estrangeres.

No és pas la primera obra publicada de Villaró: es va estrenar el 1993 amb La selva moral, un recull de relats. Amb l'actual, ja són 10 els llibres que ha tret a la llum. Però el motiu que en parlem aquí és que aquest escriptor és també arxiver.

Albert Villaró, nascut a la Seu d'Urgell el 1964, s'ha establert a Andorra. Actualment ocupa el càrrec de director d’Arxius, Recerca i Patrimoni del comú d'Andorra la Vella, i anteriorment havia estat secretari de la junta de l’Associació d’Arxivers de Catalunya-Gestors de Documents (AAC-GD).


Celebrem aquesta notícia pel que suposa de promoció de la professió d'arxiver, i desitgem molts més èxits al guanyador.

Enllaços relacionats:

Dades biogràfiques d'Albert Villaró, al repertori Qui és qui a les lletres catalanes: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/villaro-boix-albert

Notícia de la concessió del premi a la premsa: Diari Ara en línia, del 6 de gener de 2014. http://www.ara.cat/llegim/Albert_Villaro-Premi_Josep_Pla_2014_0_1061294020.html

Butlletí de l'AAC-GD, núm. 112 (febrer 2014), p. 4-5. https://arxivers.com/index.php/documents/publicacions/butlleti-informatiu-de-l-associacio-d-arxivers-1/1114-butlleti-112-1

Idees per promocionar la professió. 14: Tatuem-nos un logotip!

Segons que està estudiat, els bibliotecaris estem satisfets de la nostra professió. (1) Ara, amb la crisi econòmica, potser encara som més conscients que la nostra feina contribueix a formar ciutadans més ben informats i cultes, més preparats per fer front els reptes que els han d'arribar (a partir de les biblioteques escolars), acull gent sense ocupació i els facilita la formació permanent i a trobar feina (a les biblioteques públiques), ajuda a preparar els professionals del futur i col·labora amb la recerca del país (a les biblioteques universitàries), és conscient del nostre paper a les empreses i organitzacions, que és clau per aprofitar la gran quantitat de dades i d'informació que corre per la xarxa i convertir-les en coneixement pràctic per prendre les decisions més encertades...

Imatge obtinguda del blog Mentalfloss.com

Malgrat que l'arquetip tradicional de bibliotecària és el d'una persona taciturna i callada, (2) nosaltres creiem que la majoria no som d'aquesta manera, sinó que ens agrada trobar ocasions per parlar de la nostra feina i les seves bondats. Perquè estem convençuts que fent-ho així, augmentem el prestigi social de la professió i col·laborem a despertar vocacions que faran créixer la legió dels professionals que gestionen la informació i la documentació.

És per això que el suggeriment d'avui vol propiciar les excuses per trencar el gel amb els nostres conciutadans, per tal de poder parlar-los de nosaltres mateixos.

Es tracta que ens tatuem en alguna part del nostre cos un petit motiu que recordi la professió de bibliotecari.

Imatge obtinguda del blog 8bitlibrary.com

Està clar que com que la nostra activitat laboral pot ser tan variada, és difícil trobar una imatge simple que ens representi a tots. Per això penso que hauríem de consensuar un únic motiu, a tall de logotip, que poguéssim divulgar com una taca d'oli (no ens agrada la paraula «viral») i que donés peu a qui el veiés estampat a la nostra pell a una exclamació simpàtica del tipus: «Ah! Tu ets bibliotecari?». A partir d'aquí començarà la nostra tasca de proselitisme, explicant de la manera més seductora possible les característiques i qualitats de la nostra feina.

Algú pot dir amb raó que els tatuatges solen estar amagats de la vista del públic, i només es posen al descobert en situacions d'una intimitat extrema, amb la qual cosa l'efectivitat d'aquesta mesura es veuria molt disminuïda. Però no és cert del tot: hi ha diverses situacions de la vida quotidiana en què aquest tatuatge seria visible: a la platja, a la piscina, també a la sauna, en una revisió mèdica o al gimnàs... i ara que ve l'estiu, la calor fa que algunes parts del cos quedin al descobert.

Imatge provinent del blog Tattooed librarians & archivists

Una possibilitat d'imatge simbòlica per als bibliotecaris seria alguna de les que han adoptat alguns dels nostres col·legues nord-americans i que es poden veure en les imatges que il·lustren aquesta entrada. Naturalment que si la identitat gràfica té un abast internacional, l'impacte social encara pot ser més important.

A partir dels enllaços següents es poden veure altres tatuatges relacionats amb biblioteques i arxius.
http://mentalfloss.com/article/12483/11-amazing-librarian-tattoos
http://tattooedlibrariansandarchivists.tumblr.com/


En fi, es tracta d'una modesta idea més, que qui sap si tindrà acollida. En tot cas, em comprometo a reproduir les imatges dels lectors que vulguin mostrar els tatuatges fets al seu cos, si me les envien.

Vegeu altres entrades relacionades amb la promoció de la professió aquí: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3

__________________
(1) Així ho asseguren diferents treballs, que han estat ressenyats en aquest blog.

(2) Vegeu, per exemple: Radford, Marie L.; Radford, Gary P. «Librarians and party girls: cultural studies and the meaning of the librarian». The library quarterly, vol. 73, no. 1 (Jan., 2003), p. 54-69. Disponible també en línia, prèvia subscripció, a http://www.jstor.org/stable/4309620.

Ben aviat, jornada de portes obertes

El proper dilluns, 7 d'abril de 2014, tindrà lloc la Jornada de Portes Obertes de la Facultat. Una oportunitat per donar a conèixer els ensenyaments que oferim i la professió (o professions!) a les quals aquests ensenyaments donen pas.

Fotografia: Rikahi

Hi haurà dues sessions: a les 11.30 h i a les 16 h. El degà presentarà els estudis, es visitaran les instal·lacions i s’acabarà amb una activitat pràctica relacionada.

A tots ens interessa que la demanda per estudiar Informació i Documentació sigui com més alta, millor. Pensem que com més interès desperti la Facultat entre els futurs estudiants, més alt serà el nivell mitjà de l’alumnat que el dia de demà accedeixi a la Facultat, i de més qualitat seran els bibliotecaris del futur. Per això, ara és el moment d’implicar-nos i donar a conèixer aquesta Jornada de Portes Obertes.

Per part de la Facultat s’ha publicitat per mitjà de tots els canals possibles: a la pàgina web, al butlletí de Notícies, a la pàgina del Facebook de la Facultat i per Twitter.

Però tots hi podem col·laborar: estudiants actuals i també professionals. Com? Costa ben poc. Només cal donar a conèixer a familiars, coneguts i amics aquesta activitat, per tal que els visitants d’enguany siguin molts més que els de l’any passat.

En aquest URL hi ha el programa d’actes i el formulari per inscriure-s’hi: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/jpo-biblioteconomia.html

Recordeu: dilluns 7 d’abril de 2014, Jornada de Portes Obertes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.

En l’enllaç següent es pot veure la quantitat de persones interessades: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/docs/Llistat2014-Biblioteconomia.pdf

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (1)

Una de les primeres entrades d'aquest blog (a l'agost de 2011) va ser una repassada a l'oferta existent de convenis de cooperació educativa vigents en aquell moment a la Facultat: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/tenim-futur.html

Per si algun lector desconeix de què estem parlant, aclariré que aquests convenis són el marc legal que permeten les estades en pràctiques d'estudiants universitaris en empreses o institucions alienes a la universitat. La normativa que els regula es troba citada en aquesta pàgina web i afecta tant les pràctiques que formen part dels plans d'estudis com les que es fan voluntàriament, al marge de les assignatures.

Cal dir que d'aquest sistema se'n poden beneficiar els estudiants de qualsevol ensenyament universitari, sempre i quan els seus centres respectius hi estiguin d'acord. I no tindrien per què no estar-hi, donat que aquestes estades són una via per aprofundir en la formació pràctica dels estudis, així com un primer contacte amb el món laboral i un camí per provar diverses branques del sector professional.

Doncs bé, ara que som a principi de mes, m'ha semblat oportú repassar les ofertes de pràctiques extracurriculars exposades a la vitrina corresponent de la Facultat. Penso que el seguiment periòdic d'aquestes ofertes pot aportar alguna dada sobre l'evolució del mercat laboral. No crec que es puguin extreure conclusions directes entre la situació dels convenis i la del mercat laboral real. Són dos sistemes paral·lels i possiblement relacionats. Probablement si el mercat laboral passa per bons moments, hi haurà també una bona quantitat d'ofertes de pràctiques per a estudiants. Però són simples suposicions.

Dades del 3 de març de 2014

Nombre d'anuncis exposats: 4
Tipologia de les institucions o empreses: una pública, tres privades (un centre d'ensenyament públic, una empresa privada amb afany de lucre, un col·legi professional i una institució de recerca en l'àmbit de les ciències socials).
Mitjana de remuneració per a l'alumne (euros per hora): 5,95 (amb una variació entre 3 i 8 euros l'hora).

Seguirem l'evolució d'aquesta cartellera amb interès.

Premi Libri per a estudiants d’Informació i Documentació

Des de 1996, la revista Libri, especialitzada en Informació i Documentació, convoca un concurs per premiar el millor treball d'un estudiant de l'àrea. El premi consisteix en 500 euros i una subscripció per un any a la revista, a més de la publicació del treball a la revista.

La convocatòria d'enguany ja és oberta. Hi ha temps fins el 30 de juny de 2014 per presentar els treballs. L'extensió ha de ser de 5.000 paraules aproximadament, i han d'estar escrits en anglès. S'hi poden presentar estudiants de tots els nivells, tant del grau com de màsters. El tema, lliure. Tant poden ser treballs de recerca que abordin algun dels temes que preocupen els bibliotecaris, com descripcions de bones pràctiques, casos exemplars... S'accepta tota mena de metodologia.

Els criteris d'avaluació són:
- L'originalitat
- La profunditat de la recerca
- L'actualitat del tema
- L'interès internacional del tema.

La tramesa dels originals s'ha de fer en línia, seguint les instruccions que es troben en aquesta pàgina: https://web.archive.org/web/20130623122315/http://www.librijournal.org/award.html Aquí també es poden veure els treballs guanyadors d'aquest concurs. Lamentablement hem de dir que fins ara cap estudiant de la Facultat (ni de cap altre centre català ni espanyol) ha aconseguit aquest guardó.

Crec que ha arribat el moment que les coses canviïn!

Darrerament hem presentat en aquest blog alguns certàmens oberts a estudiants: el premi de bibliografia Bartolomé José Gallardo i el premi de l'IFLA per a estudiants. Són oportunitats de treure rendiment a treballs fets per a assignatures (o ampliar-los per a l'ocasió) i així anar-se iniciant en la recerca.

Crec que tot estudiant hauria de tenir un ‒o diversos‒ temes d'interès, dels quals hauria d'anar fent el seguiment.

Les biblioteques de les Terres de l'Ebre, a la televisió

El passat divendres 14 de febrer de 2014, el programa Plaça Major, del canal Terres de l'Ebre Televisió, que dirigeix i presenta Jaume Borja, va dedicar la primera part del seu temps (23 minuts) a mantenir una agradable entrevista amb les responsables de tres biblioteques comarcals d'aquelles contrades meridionals:

• Cinta Roldán, directora de la Biblioteca Municipal de Gandesa,
• Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, d'Amposta,
• Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa.

Parlen de l'evolució que han experimentat les biblioteques en els darrers anys i del paper que porten a terme com a dinamitzadores de la societat i motor de la cohesió. Les tres bibliotecàries comenten les incidències de la crisi i l'ajuda que els presta el voluntariat.

Des d'aquí accedireu al programa: http://canalte.xiptv.cat/placa-major/capitol/placa-major-14-02-2014

Ens agrada molt que les biblioteques apareguin a la televisió, i més quan es tracta d'una estona llarga i deixant una imatge tan positiva.

Es dóna la curiosa circumstància que una de les tres directores que apareixen al programa és la mare d’una estudiant actual del nostre grau d’Informació i Documentació les inicials del nom i cognoms de la qual coincideixen amb les de l’autor d’aquest blog que esteu llegint.

Aquest seguiment familiar de la vocació bibliotecària és relativament freqüent. Ara mateix em ve al cap una altra estudiant que està acabant el grau (V. G. S.) que és filla de la directora d’una biblioteca del Maresme (S. S. S.). Però la transmissió de la vocació bibliotecària no es produeix només per via materna. Una altra estudiant actual del nostre grau (C. S. G.) és filla d’un bibliotecari molt tecnològic (J. S. M.).

I no volem estendre’ns en altres tipus de contagi de la vocació professional per via familiar, com podria ser la fraternal. Són molt nombrosos els casos de germans que han estudiat la nostra carrera, bé simultàniament o consecutivament.

Però un cas únic –que jo sàpiga– en la història de la nostra quasi centenària institució és el d’una nissaga bibliotecària que es prolonga –per ara– durant tres generacions. Va començar l’àvia, D. M. R., natural de Figueres. El 1930, quan acabà la carrera, obtingué una plaça de bibliotecària a Badalona. La seva filla, M. G. M., avui feliçment jubilada, va acabar la carrera el 1956 i compta amb el mèrit de figurar a la Gran enciclopèdia catalana. I finalment la néta, encara en actiu, M. L. G., que treballa en una biblioteca universitària a la part alta de la Diagonal.

Tantes sigles i enigmes em porten a proposar –sense que serveixi de precedent– un humil concurs entre les persones que descobreixin la identitat de l’àvia de la nissaga de les tres generacions (el seu nom i dos cognoms). Les respostes, en forma de comentari a aquesta entrada, es poden fer arribar fins el proper diumenge (23 de febrer de 2014) a les 24 h. Si hi ha més d’un encertant, el premi serà atorgat per sorteig. El resultat serà anunciat també en un comentari a aquesta entrada.

Cal fomentar l’ocupabilitat

Avui en dia, un graduat en Informació i Documentació pot treballar en feines ben variades! Només cal veure la llista de perfils professionals que el Col·legi té penjada a la seva pàgina web: http://www.cobdc.org/quesom/index.html  O la diversitat de perfils professionals registrats a la secció «Canal professional» del web de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/  Una altra font per constatar aquesta varietat de tasques i funcions podria ser el directori Exit, que recull exclusivament professionals de la informació: http://www.directorioexit.info/

És tanta la disparitat de perfils professionals que els bibliotecaris som capaços de desenvolupar gràcies al domini de la informació i la documentació –pràcticament en qualsevol organització amb o sense ànim de lucre poden fer ús de les nostres competències–, que de vegades dubto que els estudiants actuals en siguin conscients. I em consta que des d’alguna assignatura es porten a classe testimonis de col·legues que ocupen llocs «no tradicionals». I, per descomptat, més difícil és que els estudiants de batxillerat ho tinguin clar.

Per aquest motiu ens ha agradat força llegir la notícia que la Generalitat de Catalunya ha signat un acord amb les universitats catalanes per promoure l’ocupabilitat entre els universitaris. Segons llegim a les notícies de la UB, «el Departament d’Empresa i Ocupació, mitjançant el SOC [Servei d'Ocupació de Catalunya], aportarà 1,8 milions d’euros al Consell Interuniversitari de Catalunya perquè es distribueixin entre les universitats i, d’aquesta manera, s’implementi el programa d’inserció laboral i millora de l’ocupabilitat dels estudiants. L’ajut es distribuirà prenent com a base el nombre de titulats (estudiants de grau, màster i doctorat) del curs 2011-2012 a cada centre, i la UB percebrà un total de 463.302 euros».

Les universitats es comprometen a portar a terme una sèrie d'actuacions que en part aniran en la direcció de pal·liar allò que deia del (possible) desconeixement de la carrera professional per part d'una part dels nostres estudiants: «Les principals actuacions que es desenvoluparan són l’orientació en la definició de la carrera professional i en la recerca de feina; l’assessorament per a la mobilitat laboral; la prospecció empresarial i la intermediació laboral; l’assessorament en l’emprenedoria i la creació d’empreses, i la difusió i gestió dels programes formatius que millorin l’ocupabilitat dels joves».

La UB ja dedica una colla d'esforços per afavorir que els seus titulats trobin una bona feina. Des del nivell del Rectorat, es compta amb una Comissionada del rector per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social (actualment, Virgínia Ferrer). Però sobretot mereix ser destacada la feina contínua del SAE (Servei d'Atenció a l'Estudiant) que no para d'organitzar accions formatives per capacitar els estudiants de cara a trobar feina. I a escala de la nostra Facultat, és important la tasca que es porta a terme amb el SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina).

Concretament en l'àmbit de l'emprenedoria, tant la UB com la UAB (i imagino que en una mesura més o menys gran, la resta d'universitats també) posen a disposició dels seus estudiants i titulats una sèrie d'informacions i serveis per fomentar aquesta via d'ocupació laboral. La UB disposa de l'Institut d'Emprenedoria: http://www.ub.edu/emprenedoria/, amb l'objectiu d'«impulsar i desenvolupar totes aquelles activitats relacionades amb l’emprenedoria i la seva promoció». A l'Autònoma la plataforma s'anomena UAB Emprèn, http://www.uab.es/uabempren/ que procura «impulsar les actituds generadores d'idees i projectes de negoci de tots els membres de la comunitat universitària».

Sens dubte que a la Facultat podríem fer més. Per exemple, es podria dispensar una atenció personalitzada als estudiants que estan a punt d'acabar els estudis i en cerca activa de feina, o portar a terme accions formatives per fomentar l'emprenedoria en el nostre sector específic, o emprendre actuacions proactives amb empreses concretes per donar a conèixer els nostres perfils. Però ara per ara, amb els recursos disponibles, no es podem assumir aquestes idees. Qui sap si de l'anunciat Pla estratègic i de millora de l’ocupabilitat que la UB comença a aplicar ens arribarà algun benefici. Tant de bo!

Malgrat tot, no vull acabar aquesta entrada sense fer-me ressò d'un curs que s'acaba d'anunciar:
Actius digitals i nous models de negoci a la xarxa, de 6 crèdits, que s'impartirà des de l'abril sota la direcció de Josep Àngel Borràs Vela. Una molt bona aposta, que mereix tenir molt d'èxit!

Fira d'ocupació i orientació professional per a universitaris

Els propers dies 17 i 18 de febrer de 2014 tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya (avinguda de la Diagonal 661-671 de Barcelona) el I Congrés Internacional d'Ocupació i Orientació Professional: Universitaris i Titulats Júnior. L'horari de les activitats va de les 9.30 a les 20 h.

L'objectiu d'aquest esdeveniment és posar en contacte empreses de tota mena (locals i multinacionals, grans i petites) amb estudiants universitaris o titulats recents de totes les especialitats, per tal d'arribar a acords laborals.

L'accés al recinte és gratuït; però cal fer la inscripció prèviament, i la data límit per fer-ho és el 7 de febrer de 2014 (el proper divendres). Per efectuar la inscripció (sempre sense cost) cal omplir un formulari relativament detallat en què es demana un breu perfil dels assistents: estudis en curs (o acabats), si has participat del Programa Erasmus, de quines competències lingüístiques i tecnològiques disposes, l'experiència laboral que puguis tenir, afeccions, països visitats, si has fet activitats de voluntariat, quines competències o habilitats teves destacaries, quins objectius professionals tens en ment, quins aspectes laborals valores més... També es pot adjuntar un currículum. 

Anècdota: entre els ensenyaments en curs o ja acabats no hi figura l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació; però sí l'actual grau d'Informació i Documentació.

Segona anècdota: hi ha un cercador dels candidats inscrits (que només permet veure el nom de pila, l'edat, la titulació i «l'aspecte que més valora d'un lloc de treball». Doncs bé, d'Informació i Documentació només apareixen tres inscrites... De Comunicació Audiovisual, 18. ¿Penseu que les empreses necessiten sis vegades més comunicadors audiovisuals que bibliotecaris? Jo avui no estic d'humor per dir el que penso...

Les empreses que participen en aquesta fira són una seixantena, de tots els sectors: alimentació, farmacèutiques, financeres, bufets d'advocats, consultories, editorial, informàtica... fins i tot Google!

En la meva opinió, oportunitats com aquestes s'han d'aprofitar si estàs acabant els estudis (o els has acabat fa ben poc) i encara no tens feina (o la que tens no et satisfà gaire). Però has d'acudir-hi amb una actitud ben proactiva. No són les empreses les que et «compraran» a tu; ets TU el que t'has de «vendre» a les empreses. Suposo que estem d'acord que un bibliotecari pot treballar en qualsevol entorn on hi hagi informació i documentació per gestionar, de qualsevol sector industrial o de serveis. Així que totes les empreses són candidates a contractar-te. Pots prioritzar aquelles que es dediquin a les temàtiques que més et plaguin. No hi tens res a perdre.


Enllaços relacionats

Pàgina de la UB anunciant l'esdeveniment: http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=57633&noticiaub=MONUB
Pàgina web de l'organització (per cert, només en castellà), amb accés al registre en línia: http://www.jobjust4u.com/
Programa de conferències:
https://www.dropbox.com/s/8ulwr2rkca4tomn/PROGRAMA%20CONFERENCIAS%20Y%20TOP%20EMPLOYEE%20%20JOBARCELONA.pdf

Entrevistes a bibliotecaris

Coneixeu AMPLI, el blog de l’Associació de Musictecaris? http://musictecaris.blogspot.com.es/

Es tracta d’un mitjà de comunicació creat el 6 de febrer de 2008 (aquest dijous compleix sis anys!), amb una primera entrada programàtica: «Manifest AMPLI», en la qual, a part d’explicar els objectius del blog, es dóna carta de naturalesa a un terme nou: «Musictecari@ - Persona encarregada de la selecció, tractament, organització i difusió de la col·lecció de música a la biblioteca pública».

Des d’aquella data, quasi 700 entrades ens contemplen, totes elles referides a les relacions entre la música i les biblioteques públiques. Aquesta xifra significa una mitjana setmanal de més de dues entrades publicades, ritme digne d’encomi. Aquesta constància, però sobretot la qualitat i interès de les entrades, fan que les visites comptabilitzades depassin ja les 200.000, és a dir, una mitjana de més de 90 visites al dia.

El contingut és variat: articles d’assaig professional sobre la música i les biblioteques públiques, recopilació de recursos, reflexions sobre l’evolució de la música, discografies selectives... Disposen també d’un compte a Facebook: https://ca-es.facebook.com/musictecaris i a Twitter: https://twitter.com/musictecaris. A banda de les entrades, el blog inclou una vintena d’enllaços a d'altres blogs musictecaris d’arreu del món, i una vintena més d’enllaços a bases de dades i webs musicals.

I tota aquesta feinada, feta amb una modèstia i generositat exemplars. Enlloc apareixen els noms dels esforçats col·legues que tiren endavant el projecte. Una actitud molt lloable avui en dia!

L’associació, creada el novembre de 2007 a semblança d’una entitat francesa, agrupa bibliotecaris que es dediquen a gestionar documents musicals a les biblioteques públiques de Catalunya. El 7 de novembre de 2011 al programa Notes de clàssica de Catalunya Música varen entrevistar els bibliotecaris Josep Lluís Villanueva (president de l’associació) i Julián Figueras (tresorer). Es pot escoltar aquí: http://www.ivoox.com/ndc-musictecaris-audios-mp3_rf_879910_1.html

Entre les entrades del blog, ens plau destacar aquí una sèrie composta per entrevistes a bibliotecaris que va començar l’abril de 2013. Fins ara han aparegut 15 entrevistes, agrupades amb el nom de «Meeting Boulevard»; la darrera, del 29 de gener, a Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes, al Baix Ebre. En aquest enllaç les podreu recuperar totes: http://musictecaris.blogspot.com.es/search/label/Entrevistes

Aquests són els noms que fins ara han respost el qüestionari: Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado,  Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano, Carme Ortiz i Begonya Ferré. Com veieu hi trobem noms de gent jove i de més veterans, persones que ocupen llocs de responsabilitat i també «bibliotecaris de peu». Ens uneix a tots una mateixa professió i segurament uns mateixos valors.

Hi ha unes quantes preguntes que es repeteixen: «De petit/a volies ser bibliotecari/a? Des de quan ho ets?» o «Què és el que més t'ha agradat i t'agrada de les biblioteques i d'aquesta professió?», però d'altres són personalitzades, segons les circumstàncies de cada persona.

Un bon treball que, a més de distret i interessant, aporta un material de caire etnogràfic que amb el temps pot tenir molt de valor. Moltes felicitats, i que continuïn les entrevistes!