Rodamots, cada dia un mot, sobre biblioteques

Les biblioteques estem de moda, o almenys això és el que a mi em sembla. Ho hem aconseguit després de molt de temps i amb la dedicació de molta gent, amb uns quants polítics i tècnics engrescats, amb commemoracions centenàries, equipaments adequats, usuaris satisfets...

Una mostra d'aquesta popularitat –que potser no és gaire cridanera, però és ben simpàtica– és que l'encomiable servei de divulgació lingüística Rodamots ha dedicat les paraules seleccionades de la setmana passada al món de les biblioteques.

Per a qui no el conegui, diré que Rodamots és una pàgina web que publica cada dia de l’any (de dilluns a divendres) un petit article al voltant d’una paraula catalana. La idea és refrescar el nostre vocabulari, recordar mots poc usats, aprendre l’origen de les paraules... El promotor i responsable és en Jordi Palou, i la «broma» va començar el 2 de març de 1999 amb la paraula «moix». Fins ara s’han publicat 3.660 paraules.

De cada paraula o expressió se’n dóna el significat i l’etimologia, se’n reprodueix un fragment literari on apareix, i s’afegeixen alguns enllaços relacionats. Per triar les paraules de la setmana, s’escull un centre d’interès, per exemple, mots provinents del grec, mots relacionats amb la llum, etc.

Doncs bé, els mots de la setmana passada van ser triats perquè estaven relacionats amb les biblioteques, en commemoració de l’Any de les Biblioteques. Han estat aquests: àgraf, bibliòfil, llegidor, prestatge i rata de biblioteca.

Si sou amants de la llengua, us recomanem que us hi subscriviu (gratuïtament) i us sumeu als altres 25.000 usuaris que ja reben diàriament la parauleta del dia. Per correu electrònic o Twitter. Les paraules antigues es poden retrobar al lloc web: http://rodamots.cat/.

Una segona candidata bibliotecària al 27 S

Benvolguts lectors, per un error imperdonable per part meva em vaig deixar d'esmentar en l'entrada anterior, dedicada a comentar la presència de bibliotecaris en les llistes que es presenten a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, una segona bibliotecària.

Es tracta d'Isàvena Opisso Atienza, «bibliotecària de professió i vocació» com ella mateixa declara en una xarxa social. Llicenciada en Documentació per la UOC, treballa actualment al Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona. Anteriorment havia estat a la Biblioteca de Reserva del CRAI de la mateixa UB i, abans, a la Biblioteca Pública d'Olot durant uns mesos.

Dic que l'oblit és imperdonable perquè ella mateixa ja s'havia presentat fa uns mesos a les eleccions municipals, per la ciutat de Vic, com vam recollir en l'entrada corresponent d'aquest blog. Doncs bé, en la pròxima convocatòria, la Isàvena ocupa el lloc 38 de la llista de Catalunya sí que es pot per la circumscripció de Barcelona.

Cal destacar que aquesta formació és la que, segons l'Observatori professional del Col·legi, esmenta més vegades conceptes relacionats amb la nostra professió: un total de 216 vegades (el partit que la segueix, Ciutadans, ho fa en 133 ocasions).

Molta sort als dos candidats bibliotecaris!

Un candidat bibliotecari a les pròximes eleccions

Com ja comença a ser costum en aquest blog, davant d'una convocatòria electoral tractem de descobrir candidats bibliotecaris que es presentin en alguna llista. No sé si un món governat per bibliotecaris seria millor... però segurament estaria més ben ordenat!

Les darreres eleccions municipals, del maig de 2015, oferiren uns resultat molt amplis en aquest sentit, ja que s'identificaren –amb l'ajuda d'alguns lectors del blog– 39 candidats, dels quals 16 van resultar escollits pel poble i són actualment alcaldes o regidors municipals.

El proper 27 de setembre de 2015 els catalans som cridats a votar els nostres representants al Parlament de Catalunya. Les candidatures per les quatre províncies catalanes es poden consultar al DOGC.

Foto d'Enric Pineda, presa de la seva pàgina web

Hem fet una ullada a les diferents llistes de partits i coalicions, i tan sols hem identificat un bibliotecari. És un nom que ja hem vist en altres ocasions anteriors, naturalment sempre en la mateixa candidatura. Es tracta d'Enric Pineda Traïd, que va de cap de llista per Girona pel partit Pirates de Catalunya "Per decidir-ho tot". Aquí podreu llegir una entrevista que li van fer fa poc.

Això no vol dir que hi pugui haver altres bibliotecaris candidats, però no els hem sabut reconèixer. Si algú en troba més i ens ho diu, corregirem aquesta entrada.

Molta sort!

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (18)

Com en mesos anteriors, tot seguit aporto informació sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars per a l'alumnat de la nostra Facultat que ens fan arribar les empreses o institucions. Tot i que els estudiants de tots els ensenyaments poden acollir-se a aquesta possibilitat de pràctiques, el cert és que la gran majoria d'anuncis demanen alumnes del grau d'Informació i Documentació.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1925),
propietat de la Library of Congress

Les dades que incloc a continuació corresponen als anuncis que hi havia exposats l'1 de setembre de 2015.

Nombre d'anuncis exposats: 12
Nombre d'estudiants demanats: 17

Entitats de l'àmbit públic: 2 (un Ajuntament i un centre universitari).
Empreses de l'àmbit privat: 10 (una consultoria tecnològica, dos centres universitaris, una fundació sobre cooperativisme, una empresa de transports, una empresa industrial, dos col·legis professionals, un organisme polític).

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 5,93 euros per hora (amb una franja que va dels 0 fins als 10 euros per hora).

Ens ha sorprès agradablement, en aquest retorn de les vacances, veure la quantitat i varietat d'ofertes de pràctiques destinades als nostres estudiants, i amb un preu mitjà prou raonable. En aquesta ocasió val la pena remarcar l'abundància d'ofertes provinents del sector privat. Tant de bo que fos un senyal que les empreses van descobrint els beneficis que els pot aportar un professional de la informació!

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Reculls d'entrevistes a bibliotecaris

Fa unes setmanes vaig publicar una entrada on recollia diverses fonts que contenien testimonis d'alumnes i bibliotecaris. Complemento avui aquella mostra amb una altra selecció de llocs on es poden trobar entrevistes a bibliotecaris.

Il·lustració de Freepik

Com en el cas dels testimonis, aquestes entrevistes recullen expressions molt personals de fets i de sentiments que retraten uns quants bibliotecaris i la seva relació amb la feina. Penso que són missatges que poden ajudar a obrir els ulls a persones que desconeixen la nostra professió, o que en tenen una imatge estereotipada, antiquada. Amb el temps, aquests testimonis i entrevistes podran ser materials de primera mà per a estudis etnogràfics.

Totes les entrevistes publicades tenen més o menys interès, però és de suposar que totes reflecteixen una visió positiva de la feina, en general. I segur que hi ha bibliotecaris que estan a disgust al seu lloc de treball, que han de suportar una direcció incompetent o uns companys insolidaris, o que han anat a parar on són sense haver-ho desitjat mai. Tanmateix, tinc la impressió que deuen ser una minoria.

Un exemple de tot el contrari, de persona totalment motivada per la professió i compromesa amb la seva feina és Lourdes Reyes, la directora de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, que no fa ni un any que va inaugurar l'edifici actual. Fa pocs dies (l'1 d'agost de 2015) l'entrevistaren a El punt Avui. Aquí la podreu llegir.

Durant uns mesos, Julián Marquina va realitzar entrevistes a una sèrie de bibliotecaris, i les publicava a RecBib. Posteriorment va reunir aquestes converses en dos reculls, que en faciliten la lectura. Una primera entrega va aparèixer el 2009, amb les entrevistes fetes entre setembre de 2008 i març de 2009: 

Entrevista a... [en línia]: 25 profesionales, 25 personas. [Entrevistador], Julián Marquina Arenas. [S. l.]: RecBib, 2009. 77 p.  <http://eprints.rclis.org/12909/>. [Consulta: 2 agost 2015].

Les preguntes són sempre les mateixes, cosa que permet comparar les respostes. Entre els 25 entrevistats n'hi ha uns quants de catalans: Adela Alòs-Moner, Tomàs Baiget, Javier Guallar,  Javier Leiva, Glòria Pérez-Salmerón i María José Sola.

El segon lliurament és aquest: 

Entrevista a... [en línia]: en busca de la comparación profesional. [Entrevistador], Julián Marquina Arenas. [S. l.]: RecBib, 2009. 150 p. <http://eprints.rclis.org/14098/>. [Consulta: 2 agost 2015].

En aquesta ocasió són 25 també els bibliotecaris entrevistats, que ho foren entre març i octubre de 2009. Entre ells, els catalans Lluís Codina, Daniel Gil Solés, José Antonio Millán i Silvia Redondo.

També fa uns anys, uns quants alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, sota la direcció d'Eli Ramírez, van mantenir un blog fresc i divertit sobre l'actualitat del centre. S'anomenava El blog del dijous (2006-2011), i encara es pot trobar en línia. Al llarg del temps van realitzar unes quantes entrevistes a alumnes i professors. Es poden recuperar sota la matèria «entrevistes».

El blog col·lectiu Biblogtecarios, iniciat el 2010 per Julián Marquina, i en el qual hi escriuen una cinquantena de professionals, conté tot sovint entrevistes a bibliotecaris. Les recuperem sota la matèria «entrevistas».
Entre els diversos professionals, algun de català: Javier Guallar.

Més modernament, al blog El mundo web social, de Fernando Jerez Hernández (llicenciat en Documentació per la UB i actualment resident a Burgos), s'han començat a publicar unes entrevistes, amb periodicitat quinzenal. La primera és dedicada a una catalana: Lidia Bartolomé. La resta es poden recuperar per la matèria «entrevistas»,


A més, cal recordar altres sèries d'entrevistes a les quals ja he fet referència anteriorment en aquest blog. Per un cantó, les entrevistes que es publiquen al blog Ampli, de l’Associació de Musictecaris. També al blog Què fem a les biblios?, a càrrec de Rosana Andreu, Cristina Quesada Bermejo i Lidia Bartolomé Aguirre, es publica puntualment cada mes una entrevista a un bibliotecari o personal de biblioteca.

Els bibliotecaris grecs, satisfets amb la seva feina

En aquest blog hem parlat en sis ocasions –inclosa aquesta– sobre la satisfacció laboral dels bibliotecaris. Més enllà de la percepció subjectiva, basada en les mostres d'agraïment que sovint rebem dels usuaris i en la possibilitat que tenim d'aprendre cada dia alguna cosa a la feina, hi ha aspectes que també cal tenir en compte, com ara la remuneració i les condicions laborals.

L'objectiu d'entrades com aquesta coincideix amb un dels objectius del blog: donar a conèixer les bondats de la professió de bibliotecari per convèncer els joves que estan indecisos sobre la carrera a triar. Si es demostra que una feina és motiu de satisfacció pels qui la practiquen, aquesta pot ser una bona raó perquè sigui escollida.

Existeixen estudis més o menys rigorosos que tracten aquest tema. Avui faig referència a un article publicat recentment, d'autoria grega:

Moniarou-Papaconstantinou, Valentini; Triantafyllou, Kalliopi. «Job satisfaction and work values [en línia]: investigating sources of job satisfaction with respect to information professionals». Library & information science research, vol. 37, issue 2 (April 2015), p. 164-170. Disponible –prèvia subscripció– a: http://www.sciencedirect.com.sire.ub.edu/science/article/pii/S074081881500033X.

Remarco la nacionalitat dels autors perquè, com sabem prou, la situació econòmica general de Grècia és a la ratlla de la fallida tècnica, i això sens dubte ha d'afectar la resta de situacions de la vida. Els autors basen el seu estudi en les opinions obtingudes d'un conjunt –no gaire nombrós– de bibliotecaris grecs, als quals els van passar una enquesta (entre juliol i octubre de 2011). El formulari s'envià a 350 persones i el van contestar 194 professionals, treballadors en tot tipus de centre (biblioteca nacional, arxius, biblioteques universitàries, escolars, públiques, etc.).

S'estudia la satisfacció en el lloc de treball a partir dels valors de la feina, tenint en compte aquests quatre paràmetres: valors intrínsecs (oportunitats d'aprenentatge, feina interessant, autonomia...), valors extrínsecs (salari, contracte permanent...), valors socials (ambient de treball, tracte amb els usuaris...) i prestigi (reconeixement, participació en la presa de decisions...).

Les dades mostren que els factors relacionats amb els valors intrínsecs són els que més col•laboren a la satisfacció al treball (amb un 39,9 %).

A banda de les preguntes centrals, destinades a obtenir els resultats de l'estudi, gràcies a aquesta enquesta podem saber unes dades bàsiques de caire demogràfic dels bibliotecaris grecs. Dels que han contestat l'enquesta, el 84,9 % són dones, el 64,5 % estan casats, i el grup d'edat més nombrós (44,6 %) té entre 31 i 40 anys.

Pel que fa a temes professionals, el 85,5 % té estudis universitaris de bibliotecari (de grau o màster). Pel que fa a l'experiència, el grup majoritari (42,5 %) compta amb una pràctica d'entre 11 i 20 anys. Quasi la meitat (47,8 %) té un contracte fix. Quant al salari, la majoria (71,4 %) cobren entre 1.001 i 1.400 euros mensuals.

Diria que la nostra realitat no es troba molt allunyada d'aquesta. L'article compta amb una bibliografia extensa, cita 54 treballs previs.

Disminueix l'atur entre els bibliotecaris a Catalunya

D'acord amb les dades publicades per l'Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que recull fonts oficials, el nombre de persones registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que desitgen treballar en el camp de les biblioteques està disminuint continuadament des de fa quatre mesos:

Gràfica procedent de l'Observatori professional (24.7.2015)

 

De tant en tant fem referència a aquest tema en aquest blog, perquè és molt important de cara a la «salut laboral» de la professió que hi hagi feina. La darrera ocasió en què vaig parlar-ne va ser el 25 de novembre de 2013, en aquesta entrada. Al gener del 2013 la xifra d'aturats superava el nombre de 700. Ara, al juny de 2015, estem una mica per sobre dels 400.

Més que la xifra concreta, és important constatar la tendència continuada cap a la disminució de l'atur registrat. Desitgem que aquesta tònica es confirmi en els mesos que venen i que la sensació de pràctica «ocupació total» torni a ser un fet aviat.

Testimonis d'alumnes antics i actuals, de professors i de bibliotecaris

Una de les manifestacions que quedarà de la celebració del centenari de la creació de l'Escola Superior de Bibliotecàries, el 1915, és el lloc web que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha creat sobre la història de la institució i sobre els actes que amb aquest motiu s'han organitzat. Hi tindreu accés des d'aquest enllaç: http://www.ub.edu/centenaribid/

Mostra dels testimonis recollits per Què llegeixes

La majoria són treballs que miren enrere, com és natural si considerem que estem commemorant el centenari d'una institució. Hi trobem una notícia breu de l'exposició que va tenir lloc al Palau Robert sobre l'evolució dels ensenyaments i de la professió ‒exposició molt ben documentada, per cert‒, una cronologia molt útil sobre la nostra història ‒obtinguda a partir d'aquesta exposició‒, un recull de fotografies entranyables d'alumnes, professors, professionals... Però també hi ha materials sobre activitats organitzades que miren cap endavant, com el seminari internacional de docència i recerca en el nostre camp.

D'entre totes les seccions, voldria aturar-me en la dels «Testimonis»: http://www.ub.edu/centenaribid/tot-testimonis. Són records breus d'antics alumnes sobre el seu pas per la Facultat. Els records personals ens arriben d'una manera molt directa, perquè transmeten emocions, amb les quals ens hi podem sentir identificats. En certa manera parlen de nosaltres mateixos. Una recomanació feta per algú com tu és més creïble que si ve d'una organització; ho saben molt bé els publicitaris.

Fa poc també vam poder llegir uns quants missatges d'aquesta mena, en la campanya que, d'acord amb la Facultat, va organitzar el maig de 2015 el portal de literatura Què llegeixes, de la Institució de les Lletres Catalanes. Amb l'incentiu d'un premi a sortejar entre els participants, es convidava els estudiants actuals de la Facultat que expliquessin els motius de la tria d'aquesta carrera. Hi van participar una trentena de nois i noies, i els seus testimonis són llegibles en aquesta pàgina: http://www.quellegeixes.cat/blog/2015/05/26/informacio-i-documentacio-en-lany-de-les-biblioteques

Es va utilitzar també el recurs del testimoni personal en la sèrie de vídeos anomenada «Canal professional», de la qual ja hem parlat en altres ocasions. I la Facultat compta amb un altre canal de comunicació integrat fonamentalment per testimonis d'alumnes, en aquest cas, amb experiències de les seves estades a l'estranger gràcies al programa Erasmus, al programa propi de pràctiques d'estiu a l'estranger o altres: ens referim al blog Mòbils BiD. 

I, de fet, també podríem incloure en la categoria de testimonis personals els dietaris on les bibliotecàries de les biblioteques públiques deixaven constància quasi diària del resum de la seva jornada laboral. Tot i que la finalitat d'aquests diaris és professional, no és estrany trobar-hi impressions i pensaments de caire molt personal sobre la professió, els lectors, les lectures... Com se sap, fa poc s'han publicat en línia una colla d'aquests dietaris, dins de la Memòria digital de Catalunya. Aquí els podreu fullejar:
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/testbiblio

Tot plegat, un bon conjunt de materials que ens agraden força.

_____________

Actualització

Com molt bé ha fet notar Carme Fenoll en una piulada, a aquest recull de «testimonis» n'hi falta un d'un col·lectiu molt important: el d'usuaris de les biblioteques públiques.  Recentment, el Servei de Biblioteques, que ella dirigeix, ha tirat endavant el projecte La biblioteca a la vida, amb petits enregistraments en vídeo i en text d'usuaris. Aquí ho podreu veure: http://labibliotecaalavida.cat/.

Dades d'alumnes nous que volen cursar el grau d'Informació i Documentació

El passat 10 de juliol de 2015, tal com estava previst, es van fer públiques al web de la Generalitat les notes de tall dels ensenyaments de grau a Catalunya (a les universitats públiques i la Universitat de Vic) corresponents a la convocatòria de juny de 2015.

La nota de tall, com se sap, és la qualificació més baixa (de les obtingudes a la selectivitat) amb què un estudiant pot accedir a un ensenyament. Cal tenir en compte el nombre de places que cada grau ofereix (si algú hi té curiositat, aquesta dada es troba en aquest document) i el nombre total d'estudiants que formalitzen la preinscripció (aquest any, 47.708, prop de 2.500 més que l'any passat, tal com es comenta a la nota de premsa disponible al web de la Generalitat). Posem per cas que en un ensenyament determinat s'ofereixen 50 places: si s'hi presenten 50 estudiants o menys, la nota de tall serà un 5: tothom que ha volgut podrà estudiar aquell grau. Aquí es pot veure aquest document en pdf el nombre de places ofertes en cada ensenyament.

El total d'opcions de graus que figuren en aquest document oficial és de 466, que és la suma de tots els graus de totes les universitats (perquè ens entenguem, encara que Treball Social sigui un únic grau, en aquesta llista compta per quatre, perquè es pot estudiar en quatre universitats diferents).

Tal com els mitjans de comunicació han posat de manifest, l'opció que ha obtingut una nota de tall més elevada és la del doble grau de Física i Matemàtiques que fan a l'Autònoma (amb una nota de tall de 13,147 ‒d'un màxim de 14 punts‒). Per sota hi ha el mateix doble grau ofert per la UB (12,898), Medicina de la UB al Campus del Clínic (12,832), el grau de Filosofia, Política i Economia de la UPF (12,784), etc.

Un total de 267 opcions tenen una nota de tall superior a 5, és a dir, han omplert totes les places amb estudiants que desitjaven fer aquell ensenyament en primera opció. Pel contrari –són faves comptades– hi ha 199 opcions que no s'omplen. Entre elles, el grau d'Informació i Documentació de la UB. Cal dir, però, que la doble titulació que s'ofereix a la Facultat (popularment anomenada «Infocom»: Comunicació Audiovisual més Informació i Documentació) té una nota de 9,374. Tampoc no supera el 5 cap dels quatre graus que comencen per «Filologia», ni cap dels cinc que comencen per «Llengua i Literatura», ni cap dels 11 que comencen per «Història».

En canvi, tots els sis graus de Psicologia tenen bona nota (entre 5,914 i 8,438). L'àmbit del periodisme i la comunicació encara manté la demanda per part dels estudiants, malgrat la crisi laboral del sector, prou coneguda: dels quatre graus de Periodisme, només el de Vic no supera el 5. Igualment, totes 9 opcions que comencen per «Comunicació» tenen notes superiors a 5 (excepte Comunicació Audiovisual de Vic).

En general, els graus de ciències tenen una forta demanda (Farmàcia, Física, Matemàtiques, Química, etc.). Les enginyeries (en total hi ha 86 graus que comencen per aquesta paraula) tenen una nota de tall variable (com a anècdota, l'Enginyeria de Vehicles Aeroespacials, que la UPC ofereix a Terrassa, ha assolit un 11,438). Hi ha un grau anomenat Enginyeria Telemàtica (inclou Xarxes i Internet), que s'ofereix en quatre centres i cap d'ells supera el 5. Geologia de la UB no ha tret una gran nota, però cobreix totes les places (5,192); mentre que a l'Autònoma no les cobreixen: es queden en un 5.

Doncs bé, quants estudiants ha estat assignats al grau d'Informació i Documentació de la UB? El curs passat aquesta xifra va se ser de 29 persones. Fa dos cursos, 56. I en fa tres, 58. Enguany, 38, segons es desprèn d'aquest document. És a dir, 9 més que l'any passat; un 31 % d'increment! I això sense comptar els admesos per cursar la doble titulació (que són 8 més). És a dir, enguany la tendència a la davallada s'ha aturat.

Insisteixo que aquestes quantitats correponen als estudiants assignats en una primera tongada, i que inclouen els estudiants que han escollit l'ensenyament en primera opció. Els que no han aconseguit entrar a les carreres desitjades seran reassignats a les opcions següents que hagin indicat en la seva sol·licitud. (Així, al grau d'Informació i Documentació, el curs passat 2014-15, acabaren accedint uns 55 estudiants, segons l'estadística feta pública per la UB.)

Ens hauria agradat conèixer les dades d'estudiants de nou accés al grau d'Informació i Documentació de la UOC, però no hem trobat la informació disponible. Malgrat que darrerament s'ha fet públic que aquesta universitat privada ‒però subvencionada per la Generalitat de Catalunya‒ ha publicat un portal de transparència ‒cosa de la qual ens congratulem‒, no hem sabut trobar aquesta dada.

La darrera memòria publicada de la UOC, del curs 2013-14, informa del nombre total d'estudiants matriculats (no dels de nou accés). Els totals són: en la llicenciatura de Documentació (ensenyament a extingir), 90 persones; en el grau: 386 (p. 13).

Una altra font disponible és la Memoria para la solicitud de verificación de título grado en Información y Documentación, datada del gener de 2009, on sí que consten dades de nou accés; concretament en una sèrie de quatre cursos, que acaba en el curs 2007-08. (Es refereix al nombre d'alumnes de nou accés a la llicenciatura de Documentació; la xifra del darrer curs disponible és de 194 alumnes nous, p. 6.) Ara per ara no està disponible cap informe de seguiment.

En una altra ubicació, trobem un document sobre «Indicadors de rendiment i satisfacció, resultats acadèmics». On consta el nombre de graduats per titulació i any. Pel que fa al nostre grau, el darrer curs disponible és el 2013-14, i el nombre de graduats aquell any fou de 13.

En una font aliena a la UOC trobem més dades. Es tracta de la base de dades Winddat: indicadors docents per al desenvolupament i l'anàlisi de les titulacions, de l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), on hi ha una sèrie d'indicadors per al conjunt d'universitats de Catalunya, la UOC inclosa. Aquí trobem les dades d'alumnat de nou accés al grau en les dues universitats des del curs 2009-10 fins el 2013-14. Són les següents:

Seguirem informant.

Dades sobre integració laboral («¡Que no os embauquen!»)

Alertats per una seguidora d'aquest blog (gràcies, CGdD) ens sorprenem en llegir a El confidencial del 6 de juliol de 2015 un informe sobre integració i qualitat laboral d'universitaris espanyols, on l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació apareix mal posicionada.

El treball, signat per Daniele Grasso, porta el títol de «Dónde y qué estudiar: ¿trabajar ‘de lo tuyo’ o trabajar a secas?: busca qué carreras garantizan un empleo». La notícia es fa ressò d'unes dades recollides pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport referides al conjunt dels titulats universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010: se n'han buscat les dades a la Seguretat Social per tal de conèixer el grau d'inserció laboral i el nivell de la seva feina.

Hi ha dues titulacions en què l'adequació entre la formació i el grup de cotització a la Seguretat Social arriba al 100 %: llicenciatura de Medicina i llicenciatura de segon cicle de Radioelectrònica Naval. Segueix Odontologia (amb el 98 %) i Enginyeria Aeronàutica (amb el 94 %).

Per la banda baixa és on apareix Biblioteconomia i Documentació (recordem que el 2010 encara no hi havia graduats en Informació i Documentació). El seu percentatge d'adequació és només del 28 %: la setena pitjor titulació.

Les dades poc favorables no lliguen amb la percepció que tenim, tant a partir del coneixement directe del context, com d'altres fonts que estudien la integració laboral, com l'enquesta que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) elabora cada tres anys sobre el conjunt de titulacions, en l'àmbit de Catalunya. (Un resum de les dades de la darrera enquesta, de 2014, es pot trobar a l'Observatori professional, del Col·legi.) Però a més fa estrany que encara pitjor que Biblioteconomia es trobin els diplomats en Empresarials, amb només un 23 % d'adequació, i la diplomatura de Radioelectrònica Naval, amb un 17 %, quan la seva «germana gran» assolia un 100 %.

Visitem, doncs, la font d'aquesta notícia, a la pàgina del Ministeri. Es tracta de la base de dades QEDU: qué estudiar y dónde en la universidad, que conté diverses seccions. Visitem «Inserción laboral».

Aquí trobem més detalls (sempre amb dades del 2014) sobre el conjunt dels universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010 (tant diplomats com llicenciats). Concretament es pot conèixer:

• La taxa d'afiliació a la Seguretat Social
• El percentatge d'autònoms
• El percentatge d'indefinits
• El percentatge que tenen una feina d'acord amb el nivell formatiu (és a dir, el «porcentaje de titulados universitarios afiliados a la Seguridad Social en un grupo de cotización acorde a su nivel formativo») que és el que recull la notícia del diari que hem esmentat abans.

Aquestes dades es poden saber per al conjunt de totes les universitats o per a cadascuna d'elles en particular. Es donen les dades en una sèrie cronològica de quatre anys (2011-2014).

Fem la cerca tant per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació, com per a llicenciats en Documentació. Seleccionem quatre de les universitats on s'impartien aquests títols: Barcelona, Complutense de Madrid, Granada i Múrcia.

Com es pot veure en la primera imatge a continuació, on es veu la taxa d'afiliació i el percentatge d'autònoms, els titulats per la UB presenten molt bones xifres (superiors a la resta d'universitats seleccionades i a la mitjana estatal), i amb una progressió prometedora: del 2011 al 2014, els percentatges d'afiliats són, respectivament, 52, 56, 66 i 70 %, en el cas dels diplomats, i encara millor en el cas dels llicenciats: 80 %, 80 %, 77 % i 83 %.

En la segona taula, repetim les universitats seleccionades i hi seleccionem les dades relatives al percentatge de contractes indefinits i el percentatge de contractes que coincideixen amb el nivell formatiu. Observem que la progressió dels darrers anys del percentatge de contractes indefinits per part dels diplomats de la UB té una tendència general positiva: 26, 43, 49 i 45. I més o menys estable per als llicenciats, al voltant del 33 %. Però aquestes xifres no destaquen en relació a les altres universitats espanyoles.

En conclusió, no estem tan bé com voldríem, però la tendència fins el 2014 ens fa ser moderadament optimistes. Serà molt interessant analitzar, d'aquí a uns anys, els resultats obtinguts pels nous graduats en Informació i Documentació, i intentar esbrinar si el nou pla d'estudis es demostra eficaç per a una major integració laboral. Tot i que en aquest punt també intervenen altres factors, a saber, l'evolució general de l'economia i la progressiva major coneixença de la nostra professió per part de la societat.

Podríem acabar amb aquella consigna: «Al loro, ¡que no estamos tan mal!»