dijous, 14 de febrer del 2013

Les biblioteques han d’actuar com empreses emergents, segons Mathews

La crisi econòmica actual, profunda i duradora, probablement ens està fent canviar la manera de plantejar-nos algunes coses. Pel que fa als destinataris d’aquest bloc, estudiants i joves bibliotecaris, els canvis més significatius podrien ser aquests dos: les vies i condicions amb què arribarem a inserir-nos en el món laboral, i quines feines hi podrem fer. Lògicament aquests interrogants n’impliquen un altre: com ens hem de preparar ara per fer front a aquest panorama nou que s’està imposant.

Però no cal angoixar-se. En aquest paisatge una mica desolat no estem sols. Mai com ara la cooperació i la col·laboració entre iguals no havia assolit unes cotes tan altes i eficaces, facilitades pels mitjans tecnològics i impulsades per la generositat i la iniciativa que caracteritza la majoria del gènere humà. Vegeu, si més no, la victòria de la campanya contra els desnonaments aconseguida fa pocs dies a les Corts espanyoles, vencent la postura immobilista dels governants.

Si ens centrem al nostre col·lectiu, ens sentim acomboiats: la Junta del Col·legi Oficial va anunciar, quan va endegar el procés de renovació parcial de l’equip actual, unes intencions molt bones al respecte. Ho podem llegir al darrer Document, de gener de 2013, i confiem comprovar les corresponents concrecions com més aviat millor:
«La Junta del Col·legi vol continuar impulsant la creació d’ocupació per als professionals, amb nous projectes per afavorir la carrera professional que complementarà la borsa de treball. Des del Col·legi es vol ajudar els emprenedors, els existents i els futurs, amb la creació d’un career center i proporcionant als professionals noves eines de suport per a la reformulació de les seves carreres, així com la cerca contínua de nous nínxols de mercat.»
Publicat al darrer Document.
Del darrer Item, p. 91

Doncs per acabar de reblar el clau, en relació al tema d’aquesta entrada, al darrer número de la revista Item (el 56, amb data de 2012) hi ha un article interessant:
Mathews, Brian. «Pensar com una empresa emergent: un llibre blanc per inspirar l’esperit empresarial a la biblioteca». Item, 56 (2012), p. 74-91. Disponible també en línia (per als membres del Col·legi) a partir de: http://www.cobdc.org/intranet/biblioteca/item/item56.php
La primera frase del resum ens situa perfectament en la visió d’en Brian: «L’autor planteja que els bibliotecaris i les biblioteques acadèmiques, per tal de sobreviure, han de començar a pensar i actuar com les empreses emergents (startup), que són aquelles que es dediquen a crear quelcom nou en condicions d’extrema inseguretat.» (p. 74).

Situa el context de l’article en la biblioteca universitària, però crec que l’enfocament es pot extrapolar al conjunt de la professió. La metodologia que proposa com a manera de treballar de l’innvovador: construir - mesurar - aprendre. Aquest ha de ser, segons l’autor, el parenostre del bibliotecari compromès amb el canvi permanent que demanen els temps actuals.

He reproduït les conclusions de l’article, que sintetitzen prou bé diferents objectius ben interessants de reflexionar.

En una entrada anterior d’aquest bloc ja vam comentar un altre escrit d’aquest autor, en la mateixa línia que el que acabem de comentar: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/el-present-demana-actuar-com.html

dimarts, 12 de febrer del 2013

Les feines que seran més demanades

Pronosticar el futur és una pràctica que porten a terme alguns mitjans de comunicació i entitats diverses, sens dubte amb bona intenció. El pronòstic del temps i de l’horòscop són dos exemples quotidians que molta gent segueix fidelment. Hi ha alguns camps en què encertar el que passarà pot comportar beneficis econòmics (resultats esportius, fluctuacions borsàries...).

Avui ens referirem a dues prediccions sobre una mateixa temàtica aparegudes en mitjans de comunicació econòmics de renom: El economista i Cinco días. Es tracta de pronosticar les professions més demanades en el futur. El tema ens interessa, per comprovar si algun dels perfils que pot desenvolupar un dels nostres graduats és dels favorits.

Alfonso Simón signa un petit reportatge publicat a Cinco días el passat 11 de gener de 2013: «Los profesionales más buscados en 2013». Recull les opinions de representants de diverses empreses del sector de la col·locació laboral. Sintetitzant, aquestes serien les futures professions demanades (no tradueixo les denominacions originals):

Ingenieros, consultores, especialistas en el mundo digital dispuestos a salir al extranjero
Director de innovación
Responsables de recursos humanos
Responsables de desarrollo de negocio y de exportación
Directivo de marketing online
Gestores sanitarios
Ejecutivos que sean emprendedores
Responsable financiero de proyectos
Digital manager
Chief digital officer
Jefe de contenidos en línea
Directores de comercio electrónico
Programadores para iPhone y Android
Community manager, social media manager
Desarrolladores o consultores SAP

Consultores de business intelligence (que analizan datos sobre negocio y clientes).

 A la font original trobareu més detalls: http://www.cincodias.com/articulo/directivos/profesionales-buscados-2013/20130111cdsdir_1/

Amb un títol molt semblant («Los 10 trabajos más demandados en el futuro») es va publicar ja fa uns mesos (el 17 d’octubre de 2012) a El economista una llista de perfils acompanyada d’uns comentaris molt breus. En aquest cas no sembla una informació gaire contrastada: no s’esmenten per a res les fonts ni la metodologia usades. Més aviat sembla un estirabot, una broma no gaire pròpia d’un periòdic que vol projectar una imatge seriosa.

Heus ací la llista (també respecto la llengua original):

Arquitecto espacial
Bioinformático
Periodistas de audiencias segmentadas
Abogado/asesor global
Nanomédico
Policía climático
Cirujano de memoria
Granjero de productos transgénicos
Especialista en avatares
Reciclador de uranio

Aquí la font original de la notícia: http://listas.eleconomista.es/emprendedores/1428-los-10-trabajos-mas-demandados-en-el-futuro

Crec que no es dóna ni una coincidència entre les dues llistes. No sé si aquesta mena de rànquings són gaire útils. Per descomptat, dubto del segon. Però si algú hi troba algun perfil del seu gust... Somiar és lliure!

dijous, 7 de febrer del 2013

Estratègies de captació d’alumnes, segons l’IFLA

El baix nombre d’alumnat que patim a la Facultat no és fenomen exclusivament nostre. Al contrari: mentre en d’altres contrades ja feia força anys que es constatava una minva en el nou accés d’estudiants, a Barcelona anàvem mantenint un ritme de nous ingressos prou bo. Però ara ja ens ha arribat també a nosaltres aquesta  tendència negativa.

Com no podria ser d’una altra manera, el màxim òrgan professional dels bibliotecaris a escala mundial, l’IFLA, també està preocupat per l’assumpte. El 2002 va crear al seu si una secció dedicada a la formació permanent, però que de tant en tant es preocupa també per la captació de nou alumnat a la professió. Es tracta de la Continuing Professional Development and Workplace Learning Section (CPDWL). «The CPDWL Section embraces all aspects of professional development and learning in the workplace in the period post-qualification to the end of a career.» Abans de la seva creació ja existia un grup de treball amb el mateix interès. I des de fa més de 20 anys, l’IFLA organitza, de tant en tant i coincidint amb la celebració del seu congrés general, una trobada específica per debatre sobre el desenvolupament de la professió.

La darrera edició, de 2009, va ser prou remarcable: el volum que recull els treballs que s’hi varen presentar, publicat aquell mateix any, supera les 400 pàgines:

Coberta de la publicació
World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions (8è: 2009: Bolonya). Strategies for regenerating the library and information professions: eighth World Conference on Continuing Professional Development and Workplace Learning for the Library and Information Professions, 18-20 August 2009, Bologna, Italy. Ed., Jana Varlejs, Graham Walton. München : K.G. Saur, 2009. 415 p. (IFLA publications; 139). ISBN 978-3-5982-2044-9. Disponible a la BC, UB i UPF: http://ccuc.cbuc.cat/record=b4255391~S23*cat

I des de fa un any i escaig es troba també disponible en línia, a partir d’aquest enllaç:
http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985

Aprofitant aquesta còmoda disponibilitat, em plau deixar algun comentari sobre alguns dels treballs presentats. Les parts en què s’organitzen les 31 contribucions publicades són aquestes:
  • Recruiting a new generation
  • Socializing, mentoring, and coaching
  • Four generations in one workplace
  • Wanted: new managers, new leaders
  • Keeping up with changing demands
  • Evolving career trajectories
  • Education for the profession – critiques from the field
Alguns dels treballs que he trobat interessants han estat:

«Issues impacting recruitment of secondary school graduates», de Tania Barry i Gillian Hallam (p. 32-45). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.32/9783598441776.1.32.xml

Les autores, d’Austràlia, situen el seu estudi en el context d’aquell país. A l’altra banda del planeta els nostres estudis tampoc són percebuts com una bona sortida pels estudiants que entren a la universitat, després del batxillerat. El treball explica algunes bones pràctiques portades a terme per les associacions professionals, per les universitats i per algunes biblioteques per atreure estudiants cap a la nostra carrera. Entre aquestes, es remarca una consistent a oferir a estudiants de secundària la possibilitat de portar a terme unes curtes pràctiques en biblioteques, per tal que coneguin directament en què consisteix la nostra professió.

«What impressions do young people have of Librarianship as a career?», de Sarah Newbutt i Barbara Sen (p. 46-60). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.46/9783598441776.1.46.xml

En aquest cas les autores són britàniques, i tracten de recollir evidències de l’opinió que els joves del Regne Unit tenen sobre la nostra professió com a futur professional per a ells mateixos. Es varen enquestar (només!) 19 joves entre 18 i 24 anys que no havien escollit els nostres estudis com a carrera universitària. Es va constatar que la majoria no coneixien prou bé la feina que fem els bibliotecaris i que no percebien la nostra professió com una opció gaire atractiva. D’altra banda es varen enquestar els 42 estudiants que estaven cursant un màster d’Informació i Documentació que s’imparteix a la universitat de Sheffield (dels quals van contestar 15). Aquests van suggerir algunes accions per tal de millorar la situació. Bàsicament, proposen que el col·lectiu professional promocioni la feina que fa: un coneixement general més acurat de la seva feina afavoriria que els joves candidats potencials percebissin aquesta professió com una opció vàlida per a ells. Una traducció a l’espanyol d’aquest treball es troba aquí: http://www.ifla.org/files/assets/cpdwl/Impresiones%20sobre%20bibliotecologia_0.pdf

«Roles of coaching and mentoring in attracting recruits and socializing entrants to the profession», per Margaret B. Edwards i Lisa Janicke Hinchliffe (p. 96-108). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.2.96/9783598441776.2.96.xml

Les dues autores d’aquesta contribució pertanyen a la University of Illinois at Urbana-Champaign, als Estats Units. Parteixen de la constatació que en els propers anys caldrà una gran quantitat de bibliotecaris per reemplaçar els que es jubilaran, i també per l’increment de llocs de treball en el nostre sector a causa de la importància de la informació i la documentació al món actual. Afirmen, com sabem, que la formació rebuda a la universitat no és suficient per estar al dia de totes les novetats. L’aprenentatge al lloc de treball gràcies als col·legues amb més experiència és imprescindible: «Coaching and mentoring new and prospective professionals provides an opportunity for both new and seasoned professionals to develop and refine the necessary skills to be successful in the diverse and rapidly evolving library and information profession.»

«Library and Information Science graduates from Spain: professional training and workforce entry», per Blanca Rodríguez Bravo (p. 355-369). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.6.355/9783598441776.6.355.xml

També trobem una col·laboració d’Espanya! Blanca Rodríguez és professora del nostre camp a la Universidad de León, i en aquest estudi (elaborat el 2008) dóna a conèixer les dades obtingudes a partir del seguiment fet als 105 exalumnes d’aquella universitat, diplomats en Biblioteconomia i Documentació entre 1993 i 2007 (van contestar l’enquesta 90 persones). N’estudia la formació permanent que han seguit, els perfils professionals i l’evolució de llur currículum professional, amb l’objectiu d’obtenir idees per millorar el seu pla d’estudis.

«Towards a new library professional: reflections on the Quality Leaders Project - Youth», per David Percival  (p. 382-390). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.7.382/9783598441776.7.382.xml

Segons aquest autor, bibliotecari britànic, el nivell de qualitat de les biblioteques públiques del Regne Unit ha anat baixant darrerament, al mateix temps que l’edat mitjana del personal que les gestiona ha anat pujant. Tot plegat fa que la imatge que les biblioteques públiques projecten de cara als joves –possibles futurs bibliotecaris– no sigui gaire atractiva, i pocs trien aquesta carrera com a via per arribar a la nostra professió. «In a profession that clearly needs new ideas, initiatives are required that have the vision necessary to ensure that public libraries remain a relevant and necessary force for social change.» Una d’aquestes iniciatives és l’endegada per la London Metropolitan University, anomenada Quality Leaders Project - Youth, que dóna entrada a les biblioteques públiques a joves treballadors perquè en millorin la imatge general.

En conclusió, la manca d’estudiants de la nostra carrera és un fenomen detectat en diversos llocs del món. I aquest fenomen no només sembla un problema de sostenibilitat de les facultats que imparteixen els estudis, sinó una amenaça per al cobriment adequat de les baixes per jubilació que dintre d’uns anys començaran a produir-se. Per millorar aquesta situació convé projectar entre els joves –futurs possibles estudiants del grau– la feina que fem els bibliotecaris de manera real, però atractiva.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Beyoncé, gran artista!

Aquests dies estan apareixent als mitjans de comunicació algunes notícies relacionades amb l’excelsa, magnífica i meravellosa cantant Beyoncé.

'Beyonce show 02' photo (c) 2012, Luiz Fernando Reis - license: http://creativecommons.org/licenses/by/2.0/

«I ara? Què li ha passat a l’autor del bloc?», us podeu preguntar. «Desconeixíem aquesta afecció seva per la cantant, ballarina i actriu nascuda a Houston el 4 de setembre de 1981.» Efectivament, amics, ho confesso: he caigut del burro, he tingut una revelació. Fem-nos, bibliotecaris tots, seguidors d’aquesta excelsa, magnífica i meravellosa artista!

Ho hem de fer pel seu físic o per la seva personalitat? No! És per les seves dots musicals i coreogràfiques? Tampoc... Potser per les generoses aportacions fetes a campanyes solidàries i de cooperació? Doncs no...

Així doncs, per què els bibliotecaris hauríem d’adoptar Beyoncé com el nostre ídol musical del moment?

Doncs... no ho sabeu? Beyoncé ha decidit posar ordre a la gran quantitat de vídeos privats que guarda (aproximadament, 50.000 hores d’enregistraments). I com ho farà? Ella no té temps per anar catalogant i gestionant la preservació de tot aquest preciós material. Per això ha decidit... contractar un bibliotecari!

I per fer les coses bé, ha preparat una sala al seu domicili de Los Angeles amb totes les condicions ambientals per tal que el material estigui completament segur. Els qui han vist l’equipament diuen que té una retirada a la biblioteca de la cadena nord-americana NBC.

La font de la notícia és el prestigiós, rigorós i fantàstic periòdic britànic The Sun.

Arran d’aquesta notícia ens han sobrevingut molts dubtes: qui deu ser aquest afortunat col·lega que haurà de barallar-se amb imatges –potser– íntimes de l’excelsa, magnífica i meravellosa artista? Quina mena de contracte haurà signat? Per quin salari? Quin programari farà servir per recuperar les imatges? Ha creat un llenguatge controlat per indexar cada fotograma? Acceptaria algun estudiant en pràctiques català per donar un cop de mà en la indexació de les imatges relacionades amb Catalunya...?

(Agraïm la informació sobre aquesta notícia a Javier Guallar.)

dijous, 31 de gener del 2013

Marxar a l’estranger: possibilitat real

El proper dilluns, 4 de febrer de 2013, tindrà lloc una taula rodona titulada «Llums i ombres de marxar a l’estranger». L’organitza el CIAJ (Centre d'Informació i Assessorament per a Joves) de l’Ajuntament de Barcelona.


L’assistència és gratuïta. El contigut de la sessió es planteja així: «experts en mobilitat debatran i reflexionaran sobre la ruta a seguir en iniciar una estada en un altre país».

Aquests experts són Arnau Soy, conseller de la Xarxa Eures (servei d’informació europeu sobre ofertes de feina), Heike Koeber, coordinadora de projectes d’estudis universitaris de l'Associació Hispano-Alemanya d’Ensenyaments Tècnics, i Fabienne Bes, membre del servei d’ocupació de la Cambra de Comerç i d’Indústria Francesa a Barcelona.

També s’escoltaran testimonis de joves que viuen o han viscut fora de Catalunya per estudis o treball, i que coneixen directament la realitat dels seus països d’acollida.

«Gràcies a aquest testimoni, nois i noies que tenen en ment marxar a l’estranger aprendran de l’experiència de joves com ells que, havent viscut de primera mà els avantatges i inconvenients que poden sorgir, els aconsellaran i informaran sobre com preparar-se adequadament.»

Jove: et trobes a l’atur i et sembla que aquí no hi tens gaire futur? Aprofita ocasions com aquesta per rebre informació, per compartir inquietuds i per acabar-te de decidir.

Pensa seriosament a fer la maleta i passar uns mesos en un altre país. Aquesta experiència no te la treurà ningú.

Per a més informació sobre l’acte del proper dilluns:
http://www.ciajbcn.cat/main.asp?opc=5&idi=cat&mes=1&anni=2013&codi=1000253

Repassa aquestes altres entrades d’aquest bloc amb idees i recursos per trobar feina «allà fora»:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/marxem-lestranger.html
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/09/oportunitats-per-treballar-lestranger.html

I explora els serveis d’ofertes de feina per a bibliotecaris a l’estranger:
http://www.ub.edu/biblio/informacio-per-a-la-insercio-laboral/com-trobar-feina.html#estranger

Pensa que molts altres abans que tu ho han fet. Per què tu no?


dimarts, 29 de gener del 2013

Poca feina i ben pagada... què més vols!

Hi poden haver molts arguments per intentar convèncer un estudiant de batxillerat perquè s’apunti al grau d’Informació i Documentació, i perquè així després pugui treballar com a bibliotecari. (Els lectors assidus d’aquest bloc ja saben el meu ús peculiar de la paraula «bibliotecari» per designar el conjunt variat d’ocupacions que poden fer els graduats en la nostra àrea.)


Avui no promocionarem el nostre ofici referint-nos a la possibilitat de treballar envoltat de llibres i manuscrits antics (com els bibliotecaris que treballen en biblioteques patrimonials), o de la satisfacció que se sent en observar el naixement de nous lectors en les etapes inicials de l’educació (si es treballa en una biblioteca escolar), o de formar part d’equips d’investigació, ajudant en cerques bibliogràfiques complexes, o afegint metadades als resultats de la recerca, o organitzant la informació en una pàgina web, o...

No. Avui parlarem de peles!

Segons un estudi (diguem-li «estudi», diguem-li «cosa», ja que enlloc no es detalla la metodologia seguida) de l’empresa estatunidenca CareerCast (dedicada a informar d’ofertes de feina), els bibliotecaris ocupen la posició número 9 de les feines menys estressants. I ben pagada! Segons aquesta empresa, que analitza 200 professions diferents, el salari mitjà dels bibliotecaris és de 54.500 dòlars a l’any (uns 40.500 euros).

La descripció que fa de l’ofici no pot ser millor: «A peaceful atmosphere and unlimited access to literature makes librarian a welcoming career option for the bookish. Librarians have many careers paths at schools, colleges and universities, city/county funded libraries and in corporate research.»

Amb aquesta perspectiva... qui no voldria ser bibliotecari?

La pega és que sempre hi ha qui vol aixafar la guitarra... Al peu de la notícia, uns quants lectors hi han deixat els seus comentaris...

N’hi ha que diuen que de tantes peles, ni parlar-ne. Altres diuen que, almenys a les biblioteques públiques, de poc estressant, res de res: «the "peaceful atmosphere and unlimited access to literature" comment is completely off the mark for a modern public library, which makes me think that whoever wrote this hasn't stepped foot in a library for quite some time and is going off the stereotype that libraries are places where talking and fun are prohibited.»

Algun comentari entra en detalls i potser encara ho espatlla més: «Public and academic librarians constantly deal with drunk, high, abusive, and even mentally ill patrons.»

Encara, un altre visitant ho acaba d’arreglar: «The first day I started at an academic library a man overdosed in a bathroom.  In the 20 plus years I've worked in libraries, staff members have dropped dead at their desk, visitors have died of heart attacks, staff have been physically threatened by patrons, patrons have been attacked by other patrons.  We see it all.  Prostitution, drugs, lice, bed bugs, urination in the elevators, poop running down someone's pants leg all over the floor, children throwing up on the carpet - you name it we've seen it in our libraries.  This daily stress on top of constant budget cuts every year, seeing our valuable co-workers get laid off and their work dumped in our laps, taking work home because we don't have time to do it all "while on the clock".»

Sabeu què? Potser que no passem aquesta pàgina als estudiants de batxillerat!!!

Per si voleu acabar de llegir la informació, aquesta és la font de la notícia:

Kensing, Kyle. The 10 least stressful jobs of 2013 [en línia]. Carlsbad, CA: Adicio, 2013. <http://www.careercast.com/jobs-rated/10-least-stressful-jobs-2013>. [Consulta: 27 gener 2013].

Concretament, la informació sobre els bibliotecaris es troba en aquesta pàgina:
http://www.careercast.com/career-news/least-stressful-jobs-2013-librarian

D’altra banda, si fem una cerca dels llocs de treball oferts com a «librarian» per mitjà d’aquesta empresa als Estats Units, ens trobem amb la bonica xifra de 85 anuncis. He volgut trobar-ne algun on especifiquin el sou ofert, però en la gran majoria hi ha la típica frase «Salary commensurate with credentials and experience». Després de 20 o 30 anuncis sense èxit, al final sí: n’he trobat un.

Es busca un «Reference and instruction librarian» per al Clark College, a Vancouver, a l’estat de Washington. I el sou anual és de... 46.796 dòlars (uns 35.000 euros). La feina és per començar el setembre de 2013 –implica fer algunes classes–, però cal enviar les candidatures abans del 14 de febrer. Què? Qui s’hi apunta?
http://jobs.oregonlive.com/jobs/reference-and-instruction-librarian-vancouver-wa-53944291-d?rsite=careercast&rgroup=1&clientid=oregonlive

Els noms dels perfils demanats en la resta d'anuncis són variats. Des del simple «librarian», fins als més especialitzats «Reference librarian» o «Medical librarian», passant pels més moderns «Research data librarian» o «Online learning technologies librarian», sense oblidar el clàssic «Metadata and catalog librarian».

Parlant dels perfils diversos que poden desenvolupar els graduats en el nostre camp, un estudi recent ha identificat uns 50 perfils professionals diferents. La importància de la xifra no és la quantitat –certament àmplia– sinó el mètode com s’ha aconseguit: mitjançant el buidatge de 608 anuncis de feina reals, distribuïts pel SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina) durant el curs passat, 2011-2012. Vegeu l’article sencer aquí: http://www.ub.edu/bid/29/abadal1.htm.

L’argument de captació que preteníem utilitzar, el crematístic, tot i ser una mica materialista, respon a una de les motivacions dels nois i noies que estudien batxillerat a l’hora de triar carrera: «guanyar molts diners». Això és el que evidenciava un estudi portat a terme per Everis i e-Motiva i ressenyat en aquest bloc fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/12/manquen-estudiants-busquem-ne-els-motius.html

Hi podríem afegir: «podràs conèixer altres mons...»

dijous, 24 de gener del 2013

Com són els emprenedors?

No fa gaires setmanes ha vist la llum un llibre que pot servir d’entreteniment o d’inspiració als estudiants o joves bibliotecaris (i a la resta de la població) que tinguin intenció de portar a la realitat alguna idea de negoci.


Lacoste, Jesús A. El perfil humano y profesional de los emprendedores digitales: quiénes son, cómo viven, a qué dedican el tiempo libre… las personas que triunfan en el mundo digital. [S. l.]: Bubok, [2012]. 346 p. ISBN 978-84-686-2735-9. 13,95 €. Disponible també en ePub (2,95 €) i pdf (2,95 €). En aquest enllaç estan disponibles les 22 primeres pàgines (preliminars i primera entrevista): http://www.bubok.es/ver/preview/219926

Es tracta d’un recull d’entrevistes a 73 emprenedors del món digital, tots ells espanyols. El contingut es presenta organitzat en cinc categories:
  • Los líderes de Internet (30 casos) 
  • Los líderes del social media y marketing online (13 casos)
  • Los líderes del ecommerce (17 casos)
  • Los líderes del mundo móvil (7 casos)
  • Los business angels (6 casos)

La llista completa dels entrevistats, juntament amb un enllaç cap a la seva pàgina web personal o de l'empresa on treballen es pot trobar en una entrada del bloc de l'autor: http://jesuslacoste.soydigital.es/milibro

Les entrevistes van ser fetes als mesos de juny i juliol de 2012. Tots els entrevistats van haver de respondre les mateixes qüestions, un total de 34 preguntes, agrupades en dos apartats: «Perfil humano», amb 24 interrogants sobre els gustos o les activitats personals (com ara el model de telèfon mòbil preferit, un país per fer-hi una estada...) i «Perfil digital», amb 10 preguntes que van des de l’edat en què van començar a treballar, com van aconseguir el primer finançament, o més especulatives com «¿Emprender es perder?». La majoria de respostes són molt breus.

No hi ha preguntes de caire més convencional com ara el lloc i any de naixement, un breu currículum acadèmic i professional, l’explicació de les línies de negoci de les empreses on treballen actualment... Sinó que es posen de relleu les creences i els valors dels protagonistes en aspectes referits al món de l’emprenedoria o bé de la vida quotidiana. «Filosofía de vida:», «¿La tecnología nos favorece o nos vuelve inhumanos?», «¿Qué es más importante, la idea o ser el primero?», etc.

Al principi de cada entrevista hi ha una foto de l’entrevistat, el càrrec i lloc de treball que ocupen actualment, la pàgina web de l’empresa i el compte de Twitter.

El contingut del llibre aporta una part de xafarderia que podríem titllar d’irrellevant («El último libro que ha leído y/o recomendado:») però que ajuden a formar-se una idea del caràcter i estil de vida de cada protagonista. Tots els entrevistats són casos d’èxit, però sovint amb diversos fracassos acumulats amb els anys.

Pel que fa al gènere dels entrevistats, guanyen els homes, amb 61 de 73 (un 84 % dels casos). No podem aportar dades d’altres variables típiques com lloc de naixement o residència (perquè no consten), tot i que reconeixem alguns catalans, com ara:

Eudald Domènech (Fundador i CEO d’InoutTV) 
Albert Esplugas (director d’estratègia i desenvolupament de negoci de Microsoft)
Jesús Haro (CEO de Carritus.com)
Dídac Lee (CEO d’Inspirit Holding. Founder de Scubastore)
Martí Manent (CEO de Derecho.com)
Joana Sánchez (presidenta d’Incipy i d’Inesdi (Instituto de Innovación Digital de las Profesiones))
Marc Vidal (CEO d’IDODI)

Tampoc podem fer un estudi analític de la formació de base dels entrevistats (la majoria d'ells no esmenta quins estudis ha cursat). Amb tot, identifiquem un cas que va treballar com a becari en una biblioteca universitària: Fernando Encinar (confundador i dircom d’Idealista.com): «Mi primer empleo con nómina fueron unas prácticas de seis meses en la biblioteca de Ávila. ¡Aprendí muchísimo y tuve acceso ilimitado a libros!»

Ens hauria agradat haver trobat un índex de les empreses esmentades i del sector o camp d’activitat a què es dediquen. També –ja em perdonareu les meves manies– hauríem preferit un ordre alfabètic de presentació dels personatges (dins de cada categoria) que facilitaria la localització d'alguna persona en concret. Però bé... potser no escau demanar aquests formalismes en aquest tipus d'obres.

No hem presentat l'autor: Jesús Lacoste és llicenciat en Psicologia i actualment director de Soy Digital, empresa de serveis dedicada al comerç electrònic i les noves tecnologies, amb seu a Canàries: http://www.soydigital.com. Per cert que, al seu bloc, que tracta sobre temes tecnològics en general, xarxes socials, innovació tecnològica, etc., dedica una entrada a l'experiència d'haver publicat per primera vegada un llibre. Una experiència valuosa, que pot ser imitada per altres: http://jesuslacoste.soydigital.es/milibro. A l'enllaç següent veurem un vídeo amb unes declaracions de l'autor el dia de la presentació del llibre: http://agoranews.es/2013/01/18/jesus-lacoste-presenta-su-libro-el-perfil-humano-y-profesional-de-los-emprendedores

La nostra opinió sobre el llibre: una lectura distreta, lleugera, que permet apropar-se al vessant humà d’un conjunt ampli de líders actuals de l’emprenedoria a Internet a Espanya.


dimarts, 22 de gener del 2013

Premis de la Fundació Príncep de Girona

El proper 28 de gener de 2013 acaba el termini per presentar-se als Premis de la Fundació Príncep de Girona, que volen distingir joves que hagin destacat per la seva capacitat emprenedora amb projectes innovadors.


Per presentar-s'hi cal tenir entre 16 i 35 anys. Copio de la seva pàgina web: «La FPdGi convoca els Premis Fundació Príncep de Girona 2013 amb la voluntat de promoure i fomentar la iniciativa i l’esforç, la recerca científica i la creativitat artística, la solidaritat i el desenvolupament del talent de joves emprenedors i innovadors que demostren inquietud per construir un món més just en un entorn globalitzat i que tenen la capacitat d’assumir riscos i la motivació necessàries per induir canvis en la societat.»

En total són quatre premis per a joves:
  • Social: per a joves emprenedors socials amb projectes que fomentin la integració de grups marginats o en risc d’exclusió.
  • Recerca científica: per a joves científics (inclosos els que treballin en el camp de les ciències humanes i socials) amb experiències o projectes de recerca que destaquin en la seva disciplina, que siguin emprenedors i innovadors i que ofereixin un potencial elevat de desenvolupament futur.
  • Arts i lletres: per a joves amb un talent i una obra prometedors en qualsevol disciplina de les arts i les lletres i que serveixin d’exemple i inspiració per a altres joves.
  • Empresa: per a joves amb iniciativa emprenedora en l’execució d’un projecte d’empresa original i viable.
Des de la pàgina web següent veureu les bases completes, el formulari per presentar les candidatures, uns vídeos breus amb els premiats d'altres anys, i altres informacions relacionades amb la Fundació: http://ca.fpdgi.org/projectes/emprenedoria/premis-fpdgi/

D'aquesta fundació vaig parlar ja fa un temps en aquest bloc: per comentar un estudi seriós que ells van promoure sobre la iniciativa emprenedora a Espanya (especialment entre els joves).

Crec que la tasca que du a terme aquesta entitat és lloable: potenciar la innovació i les iniciatives personals, posant en valor el talent que sens dubte és present en molts joves, que són els que han de tirar endavant el país...

dijous, 17 de gener del 2013

Noves directrius de l’IFLA sobre la formació dels bibliotecaris

«Noves, noves» potser no: són de l’agost passat, i la versió que ara es presenta és el quart esborrany revisat. De fet no sé si és un document molt important per a nosaltres; però tanmateix m’ha semblat oportú deixar-ne un comentari, ja que teòricament –si més no– afecta directament la formació dels futurs bibliotecaris.


IFLA. Guidelines for professional library/information educational programs [en línia]. IFLA, August 2012. 10 p. <https://repository.ifla.org/handle/123456789/772>. [Consulta: 15 jul. 2022].
Dic que potser no és un document vital perquè, com sabem, l’IFLA ha de prescriure directrius que siguin vàlides i aplicables per al conjunt del planeta. I és clar, les diferències econòmiques, culturals, ètniques i altres entre uns països i uns altres són molt –massa– grans. No pot plantejar-se igual la formació que reben els futurs bibliotecaris en una universitat privada d’Estats Units que a la Universitat de Botswana, per exemple.

Així doncs, les directrius de l’IFLA (no només aquesta, sinó totes, en general) podríem dir que són uns documents de requisits mínims; una declaració de bones intencions que han de ser assolibles per totes les nacions del concert mundial... És de suposar, doncs, que la formació de bibliotecari que es dispensa al nostre país complirà amb escreix les demandes de l’IFLA. Per exemple, una qüestió en què aquestes directrius insisteixen i que a casa nostra tenim assolida des de fa dècades: que els ensenyaments per ser bibliotecari tinguin el mateix estatus i reuneixin les mateixes condicions que altres ensenyaments universitaris (pel que fa a la qualificació del professorat, a la possibilitat d’accedir a un tercer cicle en aquest camp, etc.).

D’entrada ens podem preguntar: de quina professió tracten, aquestes directrius? És a dir, quin és el perímetre, l'abast conceptual del que s’entén per la nostra professió? El text no aborda amb detall aquest tema (pensem que el document té un total de només 10 pàgines); tanmateix, a la introducció hi ha una frase que hi fa referència tangencial: «Collaboration with partners within the sector –archives, museums and records management– is increasingly evident, so inclusion in programmes of an awareness of common issues is appropriate.» (p. 2). I una mica més avall: «Additionally, it has become apparent that many of the instructional and knowledge bases that education in librarianship needs to also cover the boundaries of other kindred professions, for example in archival, museum and records management studies.» (p. 2).

Una altra qüestio col·lateral  i no resolta és la de la denominació de la professió. Aquest document ha optat per «Library/information programmes» (la barra inclinada m’ha recordat el guionet usat pel nostre Col·legi en l’expressió «bibliotecari-documentalista»). A l’interior del text hi ha variants: «library and information programmes» (set vegades), «library information programmes» (una vegada: error?), «library programmes» i també «the profession of librarianship». Però deixem les nimieses i anem a la substància.

(Digueu-me «tiquis miquis», però no ens agrada que en un text de 10 pàgines s'usin variants ortogràfiques britàniques i nord-americanes: «programs», 2 cops (una d'elles, al títol); «programmes», 22 cops. Tampoc ens agrada que hi hagi una discrepància en el nom d'un apartat entre el sumari i la presentació.)

Aquestes directrius «set the framework for the necessary objectives for library and information educational programmes: the requirements of core and useful curriculum elements to be included in teaching programmes, the faculty, staff and student requirements for these programmes and the need for the programmes to be well supported by information and other resources.» (p. 1).

Els apartats en què s'estructura el text són:
  • El marc general
  • Elements del pla d’estudis
  • El pla d’estudis
  • El professorat i la resta de personal
  • L’alumnat
  • El suport institucional
  • Els recursos i les instal·lacions per a la docència

Extrec algunes frases del text:

«Today library information educational programmes extend beyond the physical collections and buildings to the virtual world of the Internet.» (p. 2). Tant de bo poguéssim fer arribar aquesta idea als estudiants de batxillerat: tindríem més alumnat!

Quan s'especifiquen els temes que haurien de constar als plans d’estudis, n’esmenta uns quants que coincideixen amb assignatures que s’han incorporat a la formació de grau que oferim a la UB (i que no eren inclosos, o no amb tanta profunditat, en la diplomatura):

«The core elements of the LIS [library and information studies/science] curriculum will include: [...] the History of the Field.» (p. 4). (Aquest proper semestre s’impartirà per primer cop l’assignatura optativa «Biblioteques i professió bibliotecària a la Catalunya contemporània», de 3 crèdits, a càrrec de Teresa Mañà.

Un altre element que s'ha d'ensenyar: «Assessing information needs» (p. 4) deu correspondre a una assignatura nova al grau: «Anàlisi de necessitats d'informació», de 6 crèdits.

Com és normal esmenta la necessitat de la revisió regular del pla d’estudis: «Regular review of curriculum. A process of formal curriculum review should take place on a regular basis [...]. This review should be informed by input from employers, practitioners and professional associations, as well as students and faculty and will be overseen by the IFLA Standards Committee.» (p. 6).

Sobre el professorat estableix uns principis generals: «The qualification of each full-time faculty member should include research-based competence in the designated teaching areas, technological proficiency, effectiveness in teaching, a sustained record of scholarship, and active participation in appropriate professional associations.» (p. 7).

Un punt en què a la Facultat de la UB es fa una feina excel·lent (no sempre aprofitada per l’alumnat): la tutoria: «Students should have advisory assistance in constructing a coherent programme of study to meet career aspirations consistent with the educational programme's mission, goals and objectives.» (p. 8).

D’altres punts ni els comento, perquè els complim amb escreix: poder disposar d’una bona biblioteca de suport a l’estudi, d’infraestructura tecnològica amb accés a Internet, etc.

Que complim aquests mínims no vol dir que ens puguem sentir satisfets... Sempre es pot millorar!

dimarts, 15 de gener del 2013

Oportunitat de feina en el camp de les tecnologies

A final de desembre de 2012 la Comissió Europea va adoptar set prioritats per a l’economia i la societat digitals. Està comprovat que l’economia relacionada amb les tecnologies de la informació augmenta set vegades més de pressa que l’economia en general, però la fragmentació política de la Unió Europea (UE) dificulta aquest creixement.


El 2010 es va promulgar l’Agenda Digital per a Europa, que marcava tota una sèrie d’objectius i actuacions a desenvolupar, amb la finalitat última de millorar l’economia. Des de l'enllaç següent tindreu accés a la pàgina web d’aquest important pla polític: http://ec.europa.eu/digital-agenda/. Si els seus objectius s’assolissin al 2020, tal com es va planificar, el PIB europeu augmentaria un 5 %.

El que es presenta ara són unes prioritats per tirar endavant al 2013 i 2014, i es fonamenten en els aspectes que tenen més capacitat d’afavorir el progrés digital. A la llarga això implicaria un increment notable de llocs de treball.

Les set prioritats són les que apuntem tot seguit. Fixem-nos que en diverses d’elles els bibliotecaris hi podem tenir un paper a jugar important:
  1. Creació d'un marc regulador de la banda ampla nou i estable.
  2. Noves infraestructures públiques de serveis digitals a través dels préstecs del mecanisme «Connectar Europa»
  3. Posada en marxa d'una gran coalició sobre les competències digitals i l'ocupació
  4. Proposta d'una estratègia i una directiva de la UE sobre ciberseguretat
  5. Actualització del marc de la UE en matèria de drets d'autor
  6. Promoció de la informàtica en núvol mitjançant el poder de compra del sector públic
  7. Posada en marxa d'una nova estratègia industrial per a l'electrònica
Podeu llegir els detalls en aquest enllaç: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-12-1389_es.htm

Per a una introducció a l’Agenda Digital Europea podeu consultar aquest enllaç: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/sens-gira-feina.html.

També se'n parla a Blok de BiD: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/agenda-digital-europea-les-coses-que-shan-de-fer-millorar-en-tic-europa