Recordeu quan vam parlar d’una minisèrie televisiva on la protagonista era bibliotecària? Doncs avui torno amb una notícia similar. Cada tarda, a TV3, emeten un serial. Segurament molts ja el coneixeu: La Riera. Aquesta sèrie ens parla d’una família que regenta un restaurant al Maresme i dels diferents problemes i situacions que això comporta.
Atenció a l'escena que va tenir lloc al capítol d’abans-d'ahir, 7 de febrer (capítol 426), a partir del minut 8:25.
Resulta que la família protagonista està passant per un mal moment econòmic, i la senyora de la casa, la Núria Flaquer, vol posar-se a treballar. Un dels llocs on ho intenta és a la biblioteca municipal. La Núria parla per telèfon. En penjar, el seu marit li pregunta:
-
—Amb qui parlaves?
—Amb la responsable de la biblioteca.
—Per què?
—Perquè he sabut que necessiten gent per treballar-hi i he trucat per informar-me'n.
—Què vols? Treballar?
—El problema és que demanen el títol universitari. Tu sabies que hi havia una carrera universitària de bibliotecària? Doncs sí! Perquè a la botiga de mobles d’aquí baix també demanen gent, i no cal cap títol.
Fem-ne una petita valoració...
Per un cantó és negativa la comparació dels bibliotecaris amb els dependents de botigues de mobles (amb tot el meu respecte vers els venedors de botigues de mobles!). Però també hi ha una part positiva: la visibilitat de la professió.
No sé vosaltres, però jo em quedo amb la part positiva! Que el món sàpiga de mica en mica que els bibliotecaris i les bibliotecàries som persones amb estudis! (M’informen de la Secretaria de la Facultat que els telèfons encara no treuen fum rebent trucades de gent interessada per la carrera… però… tot és començar!)
Enllaç a l'episodi en qüestió: http://www.tv3.cat/videos/3937512/La-Riera---capitol-426
La qüestió és que se'n parli :-)
ResponEliminaJo en general sempre m'he trobat amb força menyspreu quan els hi dic què estudio, però de gent ignorant poc més se'n pot esperar :)
ResponEliminaEls típics comentaris de "I per fer "Shhh" s'ha d'estudiar?","Aquesta carrera existeix?" o "Us heu de llegir tots els llibres de la biblioteca?". I llavors quan els hi expliques les assignatures veuen que no és tant fàcil... però de totes maneres penso que sí, que és positiu que es valori que fa falta preparació i coneixements per treballar en biblioteques.
S'agraeix que es faci una mica més visible, perquè la majoria de persones, avui encara no saben el que és ni quines tasques fem ni on està la facultat.
EliminaJa és un pas..., jo ho comparo amb ser dona que sempre has de donar explicacions del què fas i com ho fas perquè et valorin.
Doncs no som tan diferents dels venedors de mobles:
Elimina- Ells ens moblen el pis i nosaltres el cap.
- Ells medeixen parets i nosaltres coneixem el pes de la societat, les nostres estadístiques i els números de la CDU.
- Ells ens fan la vida més còmoda i decorada, nosaltres tenim el mateix objectiu.
- Ells amaguen les serradures sota l'alfombra, i nosaltres també tenim molts prejudicis per superar.
Podria seguir, però se m'acaba el quadre !!!!
Tens raó, Esther, gràcies pel comentari! I felicitats pel teu bloc!
EliminaLlibres i companyia, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona!
Hola Amadeu (quant de temps!),
ResponEliminaSàpigues que estic d'acord amb tu, l'Esther i l'Eli. I, com diuen els anònims, encara hi ha molta feina per fer. Una de les vegades que més feliç m'he sentit va ser quan en ple boom d'internet, l'any 2000, un gran emprenedor i visionari em va fer una entrevista de feina i el que més va valorar era que fos bibliotecària! En aquella empresa pionera d'internet, amb equips potents d'informàtics, disseny i màrqueting ell tenia molt clar el talent que podia aportar a la companyia algú de la nostra professió. I sobre el tema de ser dona... ell també deia que s'envoltava de dones perquè el temps li havia demostrat que som les millors gestores ;-))
Llarga vida al teu blog!
Hola Marta,
EliminaMolts records!
I moltes felicitats per la teva trajectòria. (Per als tafaners: www.martamorera.com/.)
Fins aviat!
Un pas significatiu... Fa un temps sempre que es parlava de les bibliotecàries a la tele era per fer conyetes sobre el temps que teniem per llegir i altres tonteries. Avancem, lentament, però avancem.
ResponElimina