Més sobre reutilització de dades públiques: Europa

Les administracions públiques recopilen, generen i elaboren una gran quantitat de dades de tot tipus (econòmiques, estadístiques, geogràfiques, meteorològiques, legislatives...). Una minoria d’aquestes dades és de caràcter reservat (la que compromet la defensa nacional i les que contenen dades personals). La resta, les administracions les ofereixen lliurement perquè siguin reutilitzades.

D’aquest assumpte n’hem parlat anteriorment en dues ocasions en aquest mateix bloc: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/reutilitzaci%C3%B3

I en aquesta ocasió tornem a treure el tema, perquè hi ha novetats a escala europea. La Comissió Europea ha publicat, fa pocs dies, uns documents en què anuncia que prendrà una sèrie d’iniciatives al respecte:

Comissió Europea. «Decisión de la Comisión de 12 de diciembre de 2011 relativa a la reutilización de los documentos de la Comisión» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 330 (14.12.2011), p. 39-42. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:330:0039:0042:ES:PDF>. [Consulta: 27 des. 2011].

Comissió Europea. Datos abiertos [en línia]: un motor para la innovación, el crecimiento y la gobernanza transparente: comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. Bruselas, 12.12.2011. 14 p. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0882:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 27 des. 2011].

Segons es calcula, els beneficis totals d’aquesta reutilització podrien comportar 40.000 milions d’euros a l’any. El document fa un estat de la qüestió de la legislació europea al respecte i esmenta diferents estudis previs sobre l’interès que tenen les dades d’origen públic. Interès tant des del punt de vista econòmic com per a la millora de la societat en tots els sentits.

Fa referència a algunes bones pràctiques d’àmbit nacional, com el portal britànic de dades obertes: Data.gov.uk: Opening up government (http://data.gov.uk/) i... oh amics! esmenta el portal de Catalunya! Dades obertes Gencat: http://dadesobertes.gencat.cat/.

El paquet de mesures proposat per l'organisme europeu s’articula en tres línies:

• Adaptar el marc jurídic per a la reutilització de la informació (cal introduir el principi que tota la informació pública que no es trobi en alguna de les excepcions és reutilizable per a finalitats comercials o no comercials, incloses les dades dels projectes d’investigació finançats amb fons públics i la informació generada per arxius, biblioteques i museus).
• Finançar accions de desplegament com la creació de portals de dades i prioritzant les dades relacionades amb la R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació). Entre d’altres mesures, al període 2011-2013, la Comissió destinarà uns 100 milions d'euros a activitats de recerca en tecnologies de tractament de la informació com, per exemple, l'extracció, l'anàlisi o la visualització de dades.
• Facilitar la coordinació i l’intercanvi d’experiències

Es preveu que a la primavera de 2012 es crearà un portal que permeti l'accés a les dades de la Comissió i les dades d'altres institucions i agències de la UE. Per a l’any següent, és a dir, a la primavera de 2013, es preveu la posada en marxa d'un portal de dades paneuropeu que permeti l'accés a conjunts de dades de tota la UE.

Com podem veure, bones perspectives a mitjà termini en el camp de la reutilització de dades d’origen públic. Ara només cal posar-hi imaginació!

Vegeu una nota de premsa al respecte: http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/1524&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

A d’altres països també es mouen en la mateixa direcció, la de promoure el coneixement i l’ús (també amb finalitats comercials) de la informació generada per les administracions públiques. A tall d’exemple: un document publicat fa poques dates pel govern britànic:

HM Government. Information principles [en línia]. Version 1.0. December 2011. 30 p.
<http://www.cabinetoffice.gov.uk/sites/default/files/resources/Information_Principles_UK_Public_Sector_final.pdf>. [Consulta: 27 des. 2011].

Anècdota: al final d’aquest document s’agraeix la col·laboració a una trentena de persones, d’organismes diversos, que han intervingut en l’elaboració del contingut. Esmento alguns dels seus càrrecs:

Agency Record Officer
CIO (Chief information officer)
Data Architect
Data Protection Officer
Departmental Records Officer
Digital Engagement Policy Lead
Head of Information Services
Head of KIRM (Knowledge, Information and Records Management)
Head of Knowledge and Information Management
Information Architect
Information Architecture Manager
Information Centre Manager
Information Compliance Manager
Information Management
KIM (Knowledge and Information Management) Policy Lead
Knowledge and Information Strategist
Manager of Records and Information Services
Standards Manager

No ens fa enveja? Quants organismes públics del nostre entorn disposen de figures com aquestes?

La mobilitat de bibliotecaris per Europa

No crec que ningú dubti dels beneficis que comporta per a qualsevol professional una experiència personal en un altre país. Ja sigui en el període d’estudis, o bé quan s’ha acabat la carrera. Aquesta vivència lluny de casa dóna una perspectiva més àmplia a la persona, coneix directament una societat diferent i aprèn dels problemes i de les sorpreses que el dia a dia comporta.

Ara que la crisi ens acompanya, un nou element ve a sumar-se als avantatges de viatjar una temporada a l’estranger: la possibilitat de trobar a fora el treball que al nostre país no es troba, a l’espera que la situació laboral a casa nostra millori.

La Unió Europea ha volgut de sempre afavorir la mobilitat dels treballadors. Per això el 2005 va promulgar aquesta directiva:

Unió Europea. «Directiva 2005/36/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 7 de septiembre de 2005 relativa al reconocimiento de cualificaciones profesionales» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 255 (30.9.2005), p. 22-142. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2005:255:0022:0142:es:PDF>. [Consulta: 26 des. 2011].

Un dels seus objectius és (p. 22) «establecer normas específicas destinadas a extender la posibilidad de ejercicio de las actividades profesionales con el título profesional original» en altres països, és a dir, sense haver de fer el procés d’homologació del títol. La directiva «establece las normas según las cuales un Estado miembro que subordina el acceso a una profesión regulada o su ejercicio, en su territorio, a la posesión de determinadas cualificaciones profesionales [...] reconocerá para el acceso a dicha profesión y su ejercicio las cualificaciones profesionales adquiridas en otro u otros Estados miembros » (art. 1)

El punt principal és l’article 13, punt 1: «En caso de que, en un Estado miembro de acogida, el acceso a una profesión regulada o su ejercicio estén supeditados a la posesión de determinadas cualificaciones profesionales, la autoridad competente de dicho Estado miembro concederá el acceso a esa profesión y su ejercicio en las mismas condiciones que los nacionales a los solicitantes que posean el certificado de competencias o el título de formación exigidos por otro Estado miembro para acceder a esa misma profesión en su territorio o ejercerla en el mismo.» (p. 32).

La regulació preveu un reconeixement automàtic dels títols d’unes professions determinades: arquitectes, comadrones, farmacèutics, infermers, metges, odontòlegs i veterinaris (articles 21 i següents). Per als altres, s’estableix que els estats d’acollida poden demanar un període d’experiència prèvia, o bé superar un examen...

Recentment la Comissió Europea ha portat a terme una revisió d’aquesta directiva, que ha desembocat en una proposta per modernitzar-la.  L’objectiu és simplificar els tràmits per agilitar la mobilitat de mà d’obra qualificada. Una mesura que es portarà a terme és la creació d’una targeta professional europea, que facilitarà els tràmits als professionals. A més, es crea dins de cada país una finestreta única per facilitar informació als treballadors estrangers que hi vulguin anar. Aquí podeu veure’n la llista: http://ec.europa.eu/internal_market/eu-go/index_es.htm

Des d’aquí hi ha accés a diversos documents relacionats amb aquesta proposta: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/policy_developments/index_en.htm

La pregunta és: pot un bibliotecari català fer valdre el seu títol per exercir en qualsevol país de la Unió Europea? Doncs la resposta és que no tots els països tenen regulat l’accés a la professió de bibliotecari amb una titulació acadèmica. Concretament només consta que sigui així a sis països: Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, Grècia, Polònia i el Regne Unit. Vegeu-ho a: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=8003

D’altra banda, hi ha set països que tenen prevista la professió d’arxiver: Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia, els Països Baixos i Romania: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=8000

I n’hi ha tres més que reconeixen el «Keeper of public records»: els Països Baixos, Suïssa i Txèquia: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=profession.regProfs&profId=2095

El fet que Espanya no figuri en cap d’aquestes llistes no és un problema per a nosaltres si volem marxar fora, sinó per als bibliotecaris estrangers que desitgin instal·lar-se aquí.

Però és una llàstima que sigui així: sembla que l’Estat ignori que un bibliotecari pugui establir-se pel seu compte per donar serveis a empreses o al públic en general. En canvi, entre les 174 professions que segons l’Estat espanyol sí tenen regulat l’accés al treball mitjançant una qualificació profesisonal hi figuren les de decorador, delineant, enginyer agrònom, geòleg, mestre o psicòleg. Aquí podreu veure la llista sencera: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=regProf.indexCountry&cId=5.

Segons dades estadístiques proporcionades per la mateixa Unió Europea, el Regne Unit ha reconegut el títol de bibliotecari, entre 2005 i 2010, un total de 66 bibliotecaris (dels quals, 5 espanyols: http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/regprof/index.cfm?fuseaction=regProf.stats&RPId=3376).

I per treballar en la resta de països què cal fer? Doncs passar el procés d'homologar el títol. Cal informar-se'n en l'administració corresponent del país de destinació.

Fins aviat.

Informador juvenil, nou ensenyament regulat

Fa un temps vam informar de la regularització de la formació per a auxiliars de biblioteca, en un decret publicat al BOE a l’agost de 2011: http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/formacio-per-auxiliars-de-bibliotecari.html

Avui complementem aquella notícia amb l’aparició d’un altre decret que regula la formació d’una altra especialitat en l’òrbita dels bibliotecaris, els informadors juvenils:

Espanya. «Real Decreto 1537/2011, de 31 de octubre, por el que se establecen dos certificados de profesionalidad de la familia profesional Servicios socioculturales y a la Comunidad que se incluyen en el Repertorio Nacional de certificados de profesionalidad.» Boletín oficial del Estado, n.º 297 (10 dic. 2011), p. 132.064-132.129. <http://www.boe.es/boe/dias/2011/12/10/pdfs/BOE-A-2011-19358.pdf>. [Consulta: 25 des. 2011].

El mateix decret regula dos certificats de professionalitat. El que ens interessa és el que s’anomena «Información juvenil», que es desenvolupa a l'annex 2 (p. 132.096 i següents).

La competència general que aquest certificat regula és «Organizar y gestionar servicios de información para jóvenes que respondan a los intereses y necesidades de este sector de la población desarrollando acciones de información, orientación, dinamización de la información, promoviendo actividades socioeducativas en el marco de la educación no formal orientadas a hacer efectiva la igualdad de oportunidades y el desarrollo integral de los jóvenes como ciudadanos en el contexto de una sociedad democrática.» (p. 132.096).

A tal efecte preveu una formació de 480 hores, distribuïdes en aquestes unitats:

• Organització i gestió de serveis d'informació d'interès per a la joventut (140 hores)
• Organització i gestió d'accions de dinamització de la informació per a joves (90 hores)
• Foment i suport associatiu (50 hores)
• Organització d'accions socioeducatives adreçades a joves en el marc de l'educació no formal (80 hores)

Cada unitat es troba força desenvolupada amb els continguts concrets que cal assolir. El text complet ocupa 33 pàgines... Tant aquest com l'anterior decret (que regulava les feines de l'auxiliar de biblioteca) formen part del sistema de qualificacions professionals. Per a entendre de què es tracta aquest sistema és molt il·lustratiu un article publicat recentment:

Rodríguez de la Cruz, Rafael. «El catálogo nacional de cualificaciones profesionales es ya una realidad» [en línia]. Herramientas, n.º 114 (2011), p. 4-15. <http://www.cirem.org/ca/publication/herramientas_n_114>. [Consulta: 25 des. 2011].

No hi ha dubte que aquesta regulació era necessària. D’uns 20 anys ençà s’han anat implantant per tot el país nombrosos punts d’informació juvenil, per als quals, segons que sembla, no existia una formació regulada. Això no significa que algunes administracions no portessin a terme uns plans formatius seriosos al respecte (com l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya).

Només a la província de Barcelona hi ha uns 200 equipaments que ofereixen informació i assessorament als joves: http://www.diba.es/agda/Pijs/Pijs.asp. I, per al conjunt de Catalunya,hi ha registrats 319 serveis d'informació juvenil (entre Oficines Joves, Punts d’Informació Juvenil i Infojoves), segons fonts del Registre de Serveis d’Informació Juvenil de Catalunya (http://www6.gencat.cat/joventut/scripts/pijs/index.asp).

La majoria es troben en ubicacions independents; altres en casals de joventut. També n’hi ha que guarden una relació estreta amb les biblioteques públiques locals (però crec que són una minoria): http://www.diba.es/biblioteques/guia/serveis/llistaserveis.asp?servei=8

Trobar un bon encaix entre les biblioteques públiques i els serveis d’informació per a sectors concrets de la població em sembla una necessitat important, en aquests moments de crisi, en què cal rendibilitzar els recursos de què es disposa.

Actualització: Segons notícia apareguda en diversos mitjans, l’Ajuntament d’Hostalric (la Selva) ha acordat amb l’institut d’ensenyament secundari de la vila l’obertura de la biblioteca del centre dues tardes a la setmana, i la integració del Punt d’Informació Juvenil en aquesta instal·lació. Una bon exemple d'acostament els serveis als usuaris i de rendibilitzar recursos en època de vaques magres...

http://www.laselvacomunica.cat/index.php?mact=News,cntnt01,detail,0&cntnt01articleid=1181&cntnt01origid=15&cntnt01returnid=15
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/01/11/biblioteca-lies-dhostalric-punt-jove-obrira-dues-tardes/541230.html

Biblioteques universitàries: propostes per fer cara a la crisi

La setmana passada es va donar a conèixer un treball d’anàlisi de la situació actual de les biblioteques universitàries espanyoles davant de la crisi econòmica que ens envaeix (jo me’n vaig assabentar pel la llista Bibcat):

Martínez, Dídac; Prats, Jordi; Serrano-Muñoz, Jordi. Los hermanos Lehman entran en la biblioteca [en línia]: ¿qué pueden hacer las bibliotecas universitarias españolas ante la crisis económica? Barcelona, dic. 2011. [13] p. <http://hdl.handle.net/2117/14290>. [Consulta: 24 des. 2011].

Els tres autors, bibliotecaris de formació, tenen càrrecs importants a la Universitat Politècnica de Catalunya: en Dídac és el cap de l’Àrea de Serveis Universitaris i fins el 2008 havia estat director del servei de biblioteques. En Jordi Prats és el cap de la Iniciativa Digital Politècnica de la UPC (Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals), i en Jordi Serrano-Muñoz és el cap de la Unitat de Recursos Digitals del Servei de Biblioteques i Documentació.

Sala de lectura de la biblioteca de la Universitat de Graz (Àustria). Foto: Dr. Marcus Gossler

La crisi econòmica començada el 2008, motivada, en part, per la caiguda de l’empresa nord-americana Lehman Brothers Holdings Inc. –d’aquí la referència al títol del treball que comentem– ha arribat a Europa i afecta totes les capes de la societat: també a les universitats i a les biblioteques universitàries.

Els autors reconeixen la bona feina feta fins ara per les biblioteques universitàries per tal de rendibilitzar els recursos disponibles (creació de consorcis, concentració de punts de servei en biblioteques de campus, integració de les biblioteques en els CRAI, per assumir funcions adreçades a la recerca i l’aprenentatge...). Però proposen una sèrie de mesures que caldria emprendre a partir d’ara per fer front a la situació de crisi que ja és aquí:

• Redefinir el mapa de les instal·lacions bibliotecàries de les universitats
• Reorganitzar el personal de la biblioteca
• Revisar els horaris d'obertura de les biblioteques
• Elaborar una nova oferta de serveis i col·leccions bibliotecaris
• Apostar per infraestructures i equipaments TIC més econòmics
• Reduir els preus de la biblioteca digital
• Explotar la biblioteca i incrementar ingressos

En cadascun d’aquests àmbits es proposen una dotzena d’accions concretes per tirar endavant.

Com a conclusió: un document molt complet, ben pensat i realista, que pot ser el punt de partida de les polítiques futures.

Exemples d’ús de la tecnologia als negocis

Aquesta entrada vol suggerir algunes idees per als joves estudiants que estan acabant la carrera de bibliotecari o aquells altres que ja han acabat i estan pensant de començar alguna aventura empresarial pel seu compte. Les idees estan basades en l’aplicació de la tecnologia als negocis.

Els bibliotecaris som usuaris experts de les tecnologies de la informació i la comunicació. Fer ús d’aquesta tecnologia no representa –en molts casos– un cost gaire elevat. El secret de l’èxit és tenir una idea interessant per desenvolupar.

I aquesta idea no cal que tingui necessàriament una relació directa amb la informació científica o els serveis a les biblioteques –els àmbits més habituals en què treballem els bibliotecaris–, sinó que qualsevol sector admet la nostra intervenció professional, perquè la tecnologia es pot aplicar a qualsevol àmbit de l’activitat humana.

Doncs bé, les idees que compartiré no són pas meves: les trobarem en una sèrie d’entrevistes a persones –la majoria, ben joves– que han sabut aplicar les tecnologies a la seva feina. Les va realitzar la Generalitat de Catalunya en un pla anomenat Pimestic, començat en un mandat anterior del Govern.

Entre les persones entrevistades n’hi ha «una de les nostres»: Carolina Sanmartín, directora del Centre de Documentació d'EADA (la trobareu a l’apartat d’«Educació»). Podrem veure entrevistes de persones involucrades en negocis del sector editorial, activitats culturals, activitats administratives, activitats informàtiques, etcètera.

Ho veureu aquí: http://www.pimestic.cat/casos-exit/

Espero que sigui d’alguna utilitat!

Linkedin, una xarxa d’interès

Parlaré en aquesta entrada de Linkedin, una xarxa social creada per posar en contacte professionals de qualsevol sector i de qualsevol país. Ho faig pensant sobretot en els estudiants que em puguin llegir: penso que els bibliotecaris més experimentats ja la deuen conèixer de sobres.

Linkedin va ser creat el maig de 2003 i al novembre de 2011 ja superava els 135 milions de persones registrades a tot el món: això fa que sigui la xarxa més gran en l'àmbit professional. A Espanya hi ha més de dos milions de persones registrades.

Fa pocs dies es va publicar un treball que analitza l'ús es fa d'aquesta xarxa entre els professionals i les empreses espanyoles:

Estudio uso de Linkedin en España [en línia]. [Barcelona]: Adigital, dic. 2011. 44 p. <http://www.slideshare.net/adigitalorg/usolinkedinenespaa2011>. [Consulta: 20 des. 2011].

Amb aquest estudi es vol conèixer els usos que fan els usuaris d'aquesta xarxa (antiguitat, nombre de contactes...), el funcionament dels grups d'aquesta xarxa i quin ús en fan les empreses. Les dades s'obtingueren a partir d'una enquesta distribuïda l'octubre de 2011 a través de diverses xarxes socials: s'envià a 10.786 persones. Varen ser respostes 584 en total.

Dels que van contestar, el 96,20 % tenien compte a Linkedin. El 58,30 % són homes. El 79,20 % dels usuaris tenen una edat entre els 25 i els 44 anys. Dels que van contestar, el 53,40 % resideix a Madrid, i el 24,40 % a Barcelona. El 93,60 % tenen estudis universitaris.

Com a xarxa de tipus professional, Linkedin és usada pel 90 % dels que van respondre. La segona xarxa és Twitter, que és usada pel 41,90 % dels que van respondre. Els dos usos més habituals són trobar nous contactes relacionats amb el sector i mantenir el contacte amb antics companys de treball.

Com a assoliments aconseguits, els tres més importants són: el 74,70 % respon que han aconseguit contactes nous; el 65,60 %, han retrobat antics coneguts, i el 64 % diu que resulta una bona font d'informació sobre la professió. 

Pel que fa al nombre de contactes, la majoria (26,30 %) diu que n'hi té entre 100 i 250 contactes. El 24 % diu que en té entre 250 i 500. El 42,70 % dels usuaris de Linkedin diu que més de tres quartes parts dels seus contactes estan relacionats directament amb la seva activitat professional.

Linkedin també preveu l'existència de grups temàtics. El 77,60 % diu que pertany a algun grup (entre 1 i 20 grups). D'altra banda, les empreses poden tenir un compte a Linkedin. El 65 % de les empreses dels que han contestat l'enquesta té presència a la xarxa.

En conclusió, un estudi a tenir en compte, i una xarxa on sembla oportú d'apuntar-s'hi, si el nostre objectiu és trobar gent (per a afers de feina) i que ens trobin a nosaltres.

El Document del Col·legi arriba al 200

En altres ocasions hem fet referència a «números rodons» de publicacions d'entitats del nostre àmbit professional. Per aquí hem parlat del número 100 del butlletí de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/butlleti-numero-100-de-lassociacio.html) i també del número 100 de la revista de l'Asociación Andaluza de Bibliotecarios (http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/els-andalusos-tambe-fan-el-100.html).

Ara li toca el torn al nostre Col·legi: acaba d'aparèixer el número 200 del seu Document: http://www.cobdc.net/document-200/.  Els números rodons són com les fites d'un camí, que ens permeten adonar-nos del pas del temps i, en aquest cas, com la nostra professió es va consolidant i fent més present en la societat.

El contingut del número 200 del butlletí del Col·legi conté les seccions habituals: editorial, notícies, activitats, grups de treball, publicacions, anuncis de cursets... i el simpàtic dibuix de l'Eli Ramírez.

A l'editorial d'aquest número es fa una reflexió sobre l'evolució de la professió:

«En els 13 anys que han passat des del primer número del butlletí del Col·legi ha canviat el món, nosaltres i la professió. No han canviat, però, les idees i els objectius que ens van empènyer a tirar endavant una publicació que servís d’eina de comunicació a tots els col·legiats.»

El primer número del Document va aparèixer el 0, el març de 1986 (ISSN 0213-4772). I des del 2000 apareix també en línia (primer número en línia: 124, d'abril-maig de 2000, ISSN 1699-5791). Tots els números en línia es poden consultar al web del Col·legi: http://www.cobdc.org/publica/document/index.html

Probablement d'aquí un temps es posin a disposició els números anteriors, en pdf... Igual com ja es pot consultar la publicació precedent del Document, el Full informatiu de l'entitat que va precedir el Col·legi, l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, i que ja es troba en línia al lloc web del Col·legi: http://www.cobdc.org/publica/colhistorica/full.html.

En definitiva: felicitats al Col·legi per aquest (petit) aniversari, i a coplir-ne molts i molts més!

Consells per trobar feina

L'empresa Rubicón fou fundada el 2006 com a consultora per a projectes europeus en l'àmbit de la cultura i la joventut. Té la seu a Madrid i el seu gerent és Enrique Luis Gallardo Mantas: http://www.rubiconspain.eu/

Un dels serveis que ofereix Rubicón és Fábrica Cultural: http://www.fabricacultural.com/, que informa d'ofertes de feina, beques i notícies i esdeveniments diversos en l'àmbit de la cultura, a tot el món. Per exemple, en les 20 ofertes de feina més recents del sector de biblioteques i arxius n'hi trobem 8 per a Espanya (4 de Madrid, 2 d'Andalusia, 1 de Castella, 1 de Navarra), 6 per a Estats Units, 4 per a França, 1 per al Kazakhstan. Per accedir a la informació dels anuncis cal registrar-s'hi prèviament, de manera gratuïta.
 
A més, s'hi publiquen articles, informes i reculls de recursos. Un d'aquests documents, que es va donar a conèixer fa pocs dies és aquest:

Consejos para encontrar un empleo en cultura [en línia]. [Madrid]: Fábrica Cultural, [2011]. 20 p. <http://www.fabricacultural.com/images/consejosempleocultural.pdf>. [Consulta: 18 des. 2011].

D'interès per als joves que comencen la seva vida laboral (i potser algun no tan jove que es trobi en la situació d'haver de buscar feina).

Comença amb 15 consells bàsics de cara a la integració laboral. A més, aporta un seguit de recursos per millorar una llengua estrangera. Dedica un capítol a comentar l'ajuda que les eines 2.0 poden aportar per trobar de feina. Parla també del voluntariat cultural. I dóna consells de cara a treballar a l'estranger. Per acabar fa unes recomanacions sobre la redacció del currículum: tant pel que fa al con tingut com la seva difusió per la xarxa.

En resum: un bon servei i uns bons consells!

Col·legia't!

Un dels signes d'identitat d'una professió és l'existència d'un organisme que aglutini el col·lectiu, que –entre d'altres coses– permeti fer-la més visible al si de la societat.

Hi ha col·lectius professionals de tipus diversos: els gremis, les associacions i els col·legis. Cadascun d'ells amb una història, unes característiques i uns objectius propis.

Els col·legis professionals –regulats per la «Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals» (DOGC núm. 4651, de 9 de juny de 2006, p. 25424-25434, https://www.gencat.cat/eadop/imatges/4651/06151026.pdf) parcialment modificada per la «Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio» (Boletín oficial del Estado n.º 308 (23 de dic. de 2009) p. 108.507-108.578, http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/23/pdfs/BOE-A-2009-20725.pdf)– són corporacions de dret públic que es configuren com a instàncies de gestió dels interessos col·lectius vinculats a l’exercici d’una professió determinada i com a vehicle de participació dels col·legiats en l’administració d’aquests interessos. Els col·legis tenen com a finalitat, entre d'altres, l’ordenació, la representació i la defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades (articles 35 i 36 de la llei catalana). Els col·legis tenen una sèrie de funcions de caràcter públic, per exemple, garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius quan així es prevegi legalment (art. 39).

En aquest sentit, cal posar de relleu que el nostre Col·legi forma part del Consell de Biblioteques de Catalunya, del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya i de la Comissió de Lectura Pública de l'Ajuntament de Barcelona, òrgans que protagonitzen la política bibliotecària del nostre país.

A més, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya va crear l'Observatori Professional, el qual revisa totes les convocatòries públiques del nostre sector, n'analitza les possibles irregularitats i –si n'hi ha– les impugna.

Però, és clar, perquè aquest sistema sigui efectiu, convé que el Col·legi sigui realment representatiu, que aglutini la majoria dels bibliotecaris. Com més gran sigui el Col·legi, més capacitat tindrà d'actuar en benefici de la professió i de prestar els serveis habituals per als col·legiats.

En aquests moments el Col·legi ha llançat una campanya de col·legiació per un mitjà prou original: uns vídeos protagonitzats per col·legiats mateixos.

Els veiem? http://vimeo.com/user2806300